Amb aquest títol es va celebrar a Barcelona, entre els dies 21 i 27 de novembre de 1998, un seminari internacional d’experts convocats per la Divisó de Drets Humans, Democràcia i Pau de la UNESCO. Les ponències presentades foren publicades en el llibre “The implementation of the right to self-determination as a contribution to conflict prevention”, dirigit per Michael Van Walt Van Praag i Onno Seroo, editat pel Centre UNESCO de Catalunya, l’any 1999. Aquestes en són les conclusions, avui encara plenament vigents:
“El principi i el dret fonamental a l’autodeterminació de tots els pobles està establert fermament en la legislació internacional, inclosa la legislació sobre els drets humans, i ha d’aplicar-se de manera igualitària i universal.
L’aplicació pacífica del dret a l’autodeterminació en sentit ampli, contribueix de manera decisiva a la prevenció i la resolució de conflictes, especialment d’aquells que afecten interessos contraposats d’estats i pobles existents, inclosos els pobles indígenes i les comunitats minoritàries. En aquest sentit, és important entendre l’autodeterminació com un procés d’elecció continu envers la consecució de la seguretat humana i la satisfacció de les necessitats humanes, el qual té un ampli ventall de possibles resultats i expressions adaptats a diferents situacions humanes concretes. Aquesta diversitat pot incloure -tot i que no es limita a això- garanties de seguretat cultural, formes d’autogovern i autonomia, autogestió econòmica, participació efectiva a nivell internacional, drets sobre el territori i la responsabilitat respecte al medi ambient, llibertat espiritual i les diferents formes que garanteixin la lliure expressió i la protecció de la identitat col·lectiva de manera digna.
L’autodeterminació s’assoleix a través de processos democràtics plenament participatius protagonitzats per la població que busca la realització de l’autodeterminació, que si s’escau poden incloure referèndums. La prevenció efectiva de conflictes ha de ser activa i requereix l’acció immediata i compromesa. És absolutament necessari aturar totes les accions d’agents rellevants -que inclouen governs, organitzacions internacionals i d’altra mena, individus i col·lectius- que puguin provocar la negació de l’exercici del dret a l’autodeterminació, com ara l’agressió o la manipulació demogràfiques, l’assimilació cultural i la destrucció de l’entorn natural, que és tan important per a la supervivència dels pobles.
El desenvolupament d’un sentiment universal de respecte de la diversitat cultural i nacional i d’una comprensió profunda de l’autodeterminació és fonamental per a la promoció de la pau al món. Per tal d’enfortir aquesta cultura d’autodeterminació, cal prestar atenció especial a la potencial funció positiva dels mitjans de comunicació i al desenvolupament de l’educació de l’autodeterminació i la seva inclusió en l’educació dels drets humans.
Recomanacions
A les Nacions Unides: Que es comprometin activament en la prevenció i la resolució de conflictes que afectin estats i pobles o minories comunitàries. En fer-ho, les Nacions Unides han de respectar i fomentar l’aplicació de l’autodeterminació en els entit ampli establert per aquest seminari, com a mitjà per a avançar envers la pau justa. Que creïn un mecanisme efectiu, dins de les Nacions Unides, que assessori en la resolució de les reclamacions d’autodeterminació i dels conflictes. Que creïn un fòrum permanent de pobles dins del sistema de les Nacions Unides, que tingui una funció consultiva dins de l’ONU.
A la UNESCO: Que emprengui nous treballs referits al dret a l’autodeterminació i que estudiï la possibilitat d’elaborar publicacions especials sobre aquest tema. Que posi un èmfasi especial en la funció positiva que té l’autodeterminació dins del marc dels seus programes de cultura de la pau, democratització i pluralisme cultural, i que la incorpori als programes nacionals de cultura de la pau i de reconciliació de la UNESCO.
A les organitzacions intergovernamentals i regionals: Que inscriguin l’autodeterminació en el pla de treball d’aquestes organitzacions i que tinguin en compte la tasca de les Nacions Unides referida als drets dels pobles indígenes, i que facin participar aquests pobles en les seves activitats.
A les organitzacions no governamentals: Que promoguin el dret a l’autodeterminació, donin suport a aquells pobles que malden per la seva aplicació i plantegin casos concrets davant la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides i altres fòrums adients.
La Conferència decideix:
Fomentar l’ús dels mecanismes existents de les Nacions Unides i d’altres organitzacions, per a promoure una millor comprensió i una aplicació més gran del dret a l’autodeterminació, en un esforç per promoure la pau i la justícia i, especialment, plantejar la qüestió de l’autodeterminació i els termes discutits en aquest seminari i en altres futurs, a la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides; per tal d’ampliar i de continuar al treball d’aquest seminari, crear un grup de treball d’experts dedicat a l’autodeterminació, que es reuneixi cada any abans que la Comissió de Drets Humans de l’ONU discuteixi el seu punt de l’ordre del dia referit a l’autodeterminació.
Organitzar reunions regionals sobre l’autodeterminació i temes relacionats amb ella. Estudiar la possibilitat de publicar una revista sobre autodeterminació i legitimitat dels estats. Crear una llista d’adreces electròniques dels participants en la conferència, per mantenir la comunicació entre ells sobre els esdeveniments que es produeixin en l’àmbit de l’autodeterminació i per a intercanviar documents útils sobre aquest tema.
Aquestes conclusions i recomanacions es transmetran al secretari general de les Nacions Unides, al director general de la UNESCO, a la presidència de la Comissió de Drets Humans de l’ONU i a la presidència del Grup de Treball sobre Poblacions Indígenes, i es publicaran dins de l’informe final del seminari.”
Post Scriptum, 22 de novembre del 2022.
La globalització de l’integrisme d’estat per part dels nacionalismes expansius (xinès, rus, turc, marroquí … entre d’altres) ha relegat totalment el dret d’autodeterminació com a via per a la resolució dels conflictes nacioals arreu del món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!