He tramès aquesta carta a la cooperativa Abacus:
Segons
que he sabut, al seu establiment de València ciutat (desconec si en algun altre
més) han pres vostès la lamentable decisió de separar els llibres “d’autors
valencians” i els “d’autors catalans”. No sé si en un futur immeditat també
faran la separació per llibres d’autors andalusos, castellans, extremenys, fins
i tot xilens o argentins, o si diferenciaran la literatura en alemany d’autors
bavaresos, austríacs o alsacians. En qualsevol cas, i atès que tinc publicats
diversos llibres en català, algun dels quals potser -dic potser- el trindran
vostès a la venda en aquest establiment, els demane que, malgrat ser nascut i
resident al País Valencià, no incloguen els meus llibres en aqueix apartat
segregacionista dels “autors valencians”, diferenciat de la resta d’autors i
autores de la literatura catalana. I si la meua petició els sembla impossible
de dur a la pràctica, fins i tot si consideren aquesta carta motiu d’irritació
i ofensa, sense cap dilació poden vostès llevar els meus llibres -si en
tingueren- de les seues prestatgeries.
Atentament,
Toni
Cucarella
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Simplement, gràcies.
Enhorabona Toni per la teua coherència, si més autors seguiren els teus passos segurament no patiríem aquestes agressions contínuament.
Com a a soci d’Àbacus els he enviat una carta informant-los que si portaven endavant aquesta idea podien donar-me de baixa directament… no donaré cap cèntim a empreses que practiquen aquest joc.
Salut!
Toni,
Arran de llegir el post de la Invasió Subtil vaig tenir la curiositat d’anar-hi. Allí me’ls vaig trobar afaenats organitzant totes les prestatgeries de la literatura "d’autors catalans" i "d’autors valencians". Vaig tenir la temptació de fer-me’n soci veient els preus tan interessants que m’oferien, però vaig agafar la butlleta per pensar-m’ho bé. He decidit de personar-me un altre dia i intentar fer-los veure que amb eixa decisió no van enlloc. Si tenim en compte que es tracta d’una cooperativa on "manen" els socis, no es podria intentar fer-los veure que estan cometent un gran error?
Et felicito per la iniciativa. Tan sols demanaria a la resta d’autors, tant els de la prestatgeria "valenciana" com els de la "catalana" (sic) que fessin el mateix que tu.
I supose que hi haurà qui ho farà. Però no hi tinc gaire confiança. Supose que molts dels socis d’Abacus, sobretot els del País Valencià, els importarà un rave aquesta polèmica. És més, la majoria hi deuen estar d’acord. Segur que bona part dels socis valencians d’Abacus són de València ciutat, i ací no demanes sensibilitat lingüística. De més a més, tant al País Valencià com al Principat, d’on deuen ser la majoria de socis, només els interessa el descompte.
Fa uns dies vaig ser a la presentació del llibre : El valencià és una llengua diferent?
de Maia Josep Cuenca. Editorial Tàndem, col.lecció arguments.
L’autora deia que els polítics valencians aprofiten la llengua per fer confrontació i que calia ser curós…
Deia també en to de brometa que es passaria a la lluita ecològica, que desgasta menys…
Si s’escriu argmentant com ella ho fa s’ha de ser conseqüent amb el que escrius i el per tant amb el que fas, penso.
La presentació es va fer a la cooperativa Robafaves, socis amb Abacus de Actua.
(les coses són com són, encara que no ho semblin)
Per ordre alfabetic, per generes, … Per què diferenciar els llibres que pertanyen a l’Estat espanyol. O els portuguesos dels gallecs. En definitiva és pura i simplement qüestió de marketing, donat el fet que hi ha un mercat que així ho demana i és ho exigeix. Però que sempre és trobarà amb reaccionaris. Per què la dinàmica de no consens pel respecte a la doble denominació de la llengua, tant per uns com pels altres persisteix.
Aquesta remor que és sent no és de paraules, aquesta remor que és sent no és de pensaments, però tant mateix la remor persisteix …
Amic Toni, en algunes coses és possible que no hi estem d’acord, però aquesta actitut front a Abacus t’honra i hem lleve el barret davant teu, si la resta d’escriptors t’ingueren la teva dignitat vers la llengua i el País (vull dir la nació catalana) pot ser ens anirien millor les coses, jo que sols he anat una vegada a comprar al seu magatzem, done la meva paraula de que fins que no canvien d’actitut no els compraré cap article malgrat els seus interesants descomptes. Paraula d’un suecà d’ERPV.
Coherència!, paraula molt utilitzada però molt
poc practicada, sobre tot perquè ficar-la en pràctica suposa renunciar a moltes
satisfaccions. Per coherència amb els teus ideals vares decidir escriure els
teus textos en català, tot renunciant, pot ser, a algun dels suculents premis
que s’atorguen als escriptors espanyols i que, com tu has mencionat alguna
vegada en aquest bloc, han fet perdre la coherència a molts escriptors
valencians i catalans que han decidit escriure alguna vegada en espanyol per poder
optar a ells. Per coherència amb els teus ideals has demanat la no segregació
dels teus textos de les prestatgeries dels autors catalans a la cooperativa
Abacus, tot renunciant, pot ser, a unes majors quotes de vendes i, sobre tot, assumint
el risc de l’estigmatització que els autors en llengua catalana patiu al País
Valencià. Per la mateixa coherència amb els teus ideals vares dimitir de
Secretari d’Organització d’ERPV , just per la mateixa coherència.
És molt difícil, cada vegada més en aquesta
societat, trobar persones coherents, amb
eixa capacitat de sacrificar possibles privilegis per portar a cap els seus
ideals a la pràctica, per ser coherents. "Chapeau" una vegada més Toni.