“Opinions”, butlletí interior del Front Nacional de Catalunya, en el seu número 56, corresponent al 15 d’octubre del 1946, publicava aquest article editorial en remembrança del President afusellat:
“Novament l’aniversari de la mort del President Companys ens troba a l’exili, a aquest exili francès on es trobava el darrer President català quan la Gestapo alemanya i espanyola el vingueren a cercar de força i contra tota llei internacional a França per tal d’assassinar-lo a Montjuïc. Diem assassinar-lo, perquè prescindint de les normes legals que regulen la seva detenció i el seu procés, no és una execució legal, sinó un assassinat. I el president Companys va ésser sostret, violentament i contra llei, del seu refugi estranger no pas per exigir-li una rendició de comptes que només podia demanar-los-hi el poble que el va elegir, sinó per donar-li mort, per a desembarassar-se d’un enemic a qui calia eliminar fos com fos.
Siguin els que vulguin els errors polítics de Lluís Companys, errors que, com hem dit, només n’havia de respondre davant el poble català, el fet de que el franquisme ocupant militar de la nostra Pàtria, incapacitat legal per a jutjar-lo i encara menys per executar-lo, l’anés a cercar per la força a país estranger i l’afusellés, el redimiria de tots els possibles errors i el fa una víctima qualificada a afegir a l’interminable martirologi català, a que Castella o Espanya, imbuïdes del seu esperit dominador i assimilador, un dia amb una excusa baldera i un altra dia amb un pretext qualsevol, van sotmetent Catalunya.
Altrament, Lluís Companys, ultra un màrtir català és també un dels símbols de la resistència indomable de Catalunya a la dominació ideològica forastera. La seva vida, rebel i inconformista, és un exemple vivent de l’esperit renovador català que cerca -en les seves pròpies tradicions airejades pel vent constant del progrés universal- la manera de formar dins el concert avançat de la civilització sense mentir la pròpia personalitat nacional. Companys era un esperit renovador. I el seu neguit evolutiu i revolucionari, sempre a l’avançada del progrés, l’hauria portat, si visqués als rengles dels que volem renovar la vida política del nostre país, car tota la seva vida va ésser un combat indefinit cap a l’assoliment d’uns ideals, que avui nosaltres, en aquest aniversari del seu afusellament, encara tractem de fer viables i més avançats.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!