Romà Comamala, en la memòria

Avui fa vuitanta-vuit anys que va venir al món Romà Comamala i Valls (Barcelona, 7 d’octubre de 1921 – Vilabella, 9 d’agost del 2000), sacerdot, poeta, assagista i autor teatral.

 

Romà Comamala va néixer al si d’una familia benestant. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà com a escenògraf en el món del teatre i la dansa fins que l’any 1945 abandona la dramatúrgia i ingressà com a novici al monestir de Poblet, per passar posteriorment als seminari arxidiocesà de Tarragona fins que fou ordenat clergue l’any 1952. L’any 1964 fou nomenat rector de Vilabella, responsabilitat que mantingué durant trenta-sis anys, fins a la seva mort. En aquest poblet de l’Alt Camp desenvolupà una intensa tasca cultural: foment de l’escoltisme, construcció del Casal Parroquial, creació de l’Esbart Dansaire, de la revista local “Joc Vell i Voltes”, del festivals d’estiu de floklore català, entre altres activitats.

Romà Comamala, però, destacà com a un prolífic autor literari amb més de noranta obres repartides entre la poesia, el teatre i l’assaig històric. Home de gran sensibilitat i esperitualitat, la seva poesia (“Poemes d’Adam”, 1967) reflecteix un temperament místic i una atracció per la tragèdia hellenística, com es pot comprovar també en les seves peces teatrals (“Judit”). Com a divulgador de la història dels Països Catalans va publicar “Iniciació a Catalunya”, el 1975, i “El Pi de les tres Branques”, l’any 1977, ambdues obres editades per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Com a homenatge pòstum, va aparéixer l’any 2007, la seva autobiogràfia “El perfil d’una flama” (Cossetània Edicions).

Com a col·leccionista d’art va deixar una pinacoteca que porta el seu nom al Museu de Vilabella, especialitzada en obres del Renaixement i el Barroc, amb vora dues-centes peces. Mossèn Comamala era també professor de dibuix al Seminari de Tarragona, i en vaig ser alumne a començaments del anys setanta. Jo, nul·lament dotat per a l’art, vaig ser aprovat per la seva immensa pietat. Sempre feia les classes en català i hi deixava traspuar una profunda catalanitat que amb el pas dels anys he anat valorant cada cop més en anar descobrint l’ampli ventall de camps en els que va deixar la seva petjada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *