Amb Robert Ara

Robert Ara i Arqué (Sant Fruitós de Bages, 1959) és un patriota català de socarrel, amb una llarga trajectòria de compromís amb la causa de la llibertat del nostre poble.

Demà se celebra la Primera Assemblea Nacional de Reagrupament Independentista i s’ha d’escollir la direcció col·legiada que ha d’organitzar el moviment i preparar la candidatura al Parlament de Catalunya per a les eleccions de l’any vinent. S’han presentat setanta-dues persones per a cobrir els divuit llocs previstos estatutàriament. Atès que la militància de Reagrupament prové d’àmbits geogràfics, professionals i generacionals molt diversos, i no hi ha hagut temps de compartir activitats polítiques conjuntament,  l’elecció és lliure i les possibilitats són obertes per a tots els candidats. Alguns els conec d’anys, i són companys preuats, d’altres només en tinc referència, però tots em mereixen el mateix respecte pel fet de compartir el repte d’engegar un projecte de regeneració independentista que el país necessita amb urgència. Entre els candidats que admiro hi ha en Robert Ara.

Amb el Robert ens uneix el fet d’ésser d’una mateixa generació i, sobretot, haver compartit miltància política en diverses etapes. Ambdós ens vam iniciar al PSAN als anys setanta, ell -als anys vuitanta- es va haver d’exiliar per esquivar la persecució policial. L’any 1991, va donar suport a la crida feta per militants de Catalunya Lliure i Terra Lliure per ingressar a ERC. Va ser regidor republicà al seu poble natal fins que fa tres anys es va donar de baixa del partit després de diversos desencontres amb els dirigents d’Esquerra, en especial amb Josep Huguet. A les darreres eleccions municipals va ser elegit novament com a cap de llista de la candidatura Entesa de Progrés Municipal, associada a ICV. I fa uns mesos ens vam retrobar a Reagrupament Independentista. La seva trajectòria de lluita queda reflectida en el llibre d’Oriol Malló, “De les armes a les urnes” (L’esfera dels llibres, Barcelona, 2005). En tot cas, la seva experiència i compromís seran de gran valor en l’etapa que Reagrupament Independentista és a punt d’encetar,  i més si ho fa des de la direcció del moviment.

Post Scriptum, 16 d’octubre del 2009.

En Robert va adreçar l’endemà de l’assemblea nacional aquest escrit als associats del Bages:

“Benvolguts companys i companyes,

Només unes ratlles per agrair-vos molt sincerament el vostre escalf i el vostre suport. La presentació de candidat a la junta directiva va ser fruit de molta reflexió i de molts dies de donar-hi voltes. Finalment l’últim dia de termini de presentació, i a última hora, vaig decidir enviar el meu currículum. No vaig comentar res amb ningú perquè em va semblar que era posar-vos en un compromís i obligar-vos a votar-me. És per això que encara valoro més la vostra resposta i bona predisposició vers la meva candidatura. Aquests dies han estat molt intensos i plens d’emoció. Ha estat una retrobada amb molts companys amb els quals vaig compartir èpoques i històries en el passat molt intenses i ha estat un veritable plaer tornar-los a trobar. Aprofito també aquestes línies per agrair les paraules de l’estimat Jaume Renyer que en el seu bloc em va fer explícit el seu suport. Estem encetant una nova etapa que penso que marcarà un abans i un després en la manera de fer política d’aquest país i és en aquest moment que vivim que us vull fer constar el meu agraïment i la meva satisfacció de poder poder treballar i compartir aquesta feina pel país amb tots vosaltres. Moltes, moltíssimes gràcies. I a partir d’ara com diu en Carretero: “Feina, feina i feina”.
Salut i independència !.” 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *