7 d'octubre de 2011
Sense categoria
0 comentaris

ANNA POLITKÒVSKAIA, NO T’OBLIDAM!

EL PEN CATALÀ NO S’ATURA DE RECORDAR QUE NO S’HA FET JUSTÍCIA DES FA CINC ANYS PER AQUESTA PERIODISTA RUSSA ASSASSINADA PER DIR LA VERITAT. I ESPECIALMENT AVUI, 7 D’OCTUBRE DE MMXI, QUAN FA CINC ANYS JUSTS DE LA SEVA MORT PER MANS ASSASSINES. PERQUÈ NO L’OBLIDEM HA PORTAT A UNA COMPANYA SEVA, LA PERIODISTA ELENA MALAIXINA PERQUÈ ENS CONTI LA SITUACIÓ DE LES INVESTIGACIONS SOBRE L’ASSASSINAT DE LA POLITKÒVSKAIA EN LA RÚSSIA ACTUAL.
Vet aquí un petit resum de les informacions per fer memòria.
Qui era Anna Politkòvskaia? Cal repetir-ho sempre seguit: Politkòvskaia, nada a Nova York filla de diplomàtics ucraïnesos, es
graduà en periodisme a la Universitat Estatal de Moscou (1980). Treballà
deu anys llargs al diari Izvèstia, fins que el 1999 passà a Nòvaia
Gazeta
, per a la qual seguí sobre el terreny la guerra de Txetxènia. Aquell mateix any, Vladímir Putin esdevingué president de Rússia,
després d’una operació militar a gran escala sobre aquell país del
Caucas. Politkòvskaia denuncià sense eufemismes les atrocitats comeses
pels bàndols en conflicte i la corrupció, la brutalitat i els abusos de
poder del govern de Putin. Escriví llibres tan denunciador i clars com Una guerra bruta: una periodista russa a Txetxènia i La Rússia
de Putin: la vida en una democràcia fracassada
.

L’escriptura compromesa de Politkòvskaia amagava un determini excepcional, un
compromís ferm amb la veritat, una consciència moral forta. Les persecucions i les amenaces de mort
mai no feren recular la seva ploma, mancada de sentimentalismes. El
setembre del 2004, quan s’adreçava a Beslan per fer-hi de mitjancera,
fou enverinada. Se’n sortí i prosseguí la feina de reportera compromesa,
valenta i lúcida fins que fou assassinada, el 7 d’octubre de 2006. El
crim, de motivacions polítiques, encara no s’ha aclarit.

El cas d’Anna Politkòvskaia demostra que hi ha països com la Rússia de Putin en què la
llibertat d’expressió no és un dret garantit. Ella era plenament
conscient del perill que corria, però sentia la necessitat imperiosa
d’explicar la realitat que veia. Deia que els periodistes tenen el deure
d’informar, igual que els cantants tenen el de cantar, i els metges, el
de curar i, si és possible, de guarir.

Mentre presenciava una conferència sobre la llibertat de premsa organitzada per Reporters Sense Fronteres a Viena el desembre de 2005, Politkóvskaia digué: “La
gent sovint han de pagar amb llurs vides el fet de dir el que pensen en
veu alta. De fet, hom pot fins i tot ser assassinat per donar-me
informació. No sóc pas l’única que és en perill. Tinc exemples que ho
demostren.”
[6]

Politkóvskaia rebé una gran aclamació per la seva feina a Txetxènia[1], on sovint visità hospitals i camps de refugiats per entrevistar i informar sobre soldats ferits i el patiment de civils.[4]

Fou l’autora de nombrosos articles crítics amb la guerra a Txetxènia,
entre els quals uns quants destinats específicament a exposar abusos
comesos sota el mandat del primer ministre txetxè d’obediència russa, Ramzan Kadírov. També va escriure un llibre crític amb el president Putin i més específicament sobre el seu interès en la Segona Guerra de Txetxènia. Mai es cansà de revelar els abusos als drets humans i la violació de lleis a Txetxènia i el nord del Caucas rus. El 2003, publicà un llibre anomenat Un petit racó d’infern: Informes des de Txetxènia,
que escenificava una guerra brutal en la qual s’havien torturat,
segrestat o assassinat milers de ciutadans innocents a mans de les
autoritats txetxenes i federals.

 

—————————————————————————————————————————

TRISTA NOTÍCIA!!!

El Govern de les Illes Balears del PP treu tots els ajuts a la premsa en català i als programes de dinamització lingüística.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!