“Revolució o reforma. El canvi en el model de colla castellera a Tarragona”, de Guillermo Soler García de Oteyza, Cossetània Edicions, Valls, 2009.
El món casteller ha experimentat una transformació profunda en els darrers trenta anys, no solament per l’envergadura de les construccions assolides, sinó per la composició sociològica i la dimensió simbòlica que ha a assumit com a referent de la catalanitat. Aquesta obra analitza amb rigor i precisió la transformació del fet casteller a la ciutat de Tarragona a partir del 1978, bàsicament, i està feta també a partir d’entrevistes a una vintena de castellers que van viure els primers anys d’aquest procés. Guillermo Soler va tenir l’atenció d’entrevistar-me ja que, a banda d’incorporar-me a la colla l’any 1979 (i pujar de terç en el primer quatre de sis), havia escrit un parell d’estudis des de la perspectiva antropològica (una matèria que m’interessava molt fa trenta anys) sobre la composició social de la Colla Jove.
Els dos textos continuen inèdits, però n’he lliurat còpia als estudiosos que m’ho han demanat i espero algun dia veure’ls publicats. El més complert dels dos, el vaig escriure en col·laboració amb Esteve Masalles: “Aproximació a la Colla Jove Xiquets de Tarragona: orígens, desenvolupament i entorn social d’una colla urbana (1978-1981)” i el vam presentar al Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular, celebrat l’any 1981. Vaig implicar-me amb la Jove com una derivada més de la meva militància independentista i, com havia après a fer la vida política, a més de partícep en vaig esdevenir analista. Avui, des de la distància, segueixo amb passió silent l’evolució de la Jove, i del món dels castells, em sento agraït per tot el que hi he après i recompensat -amb escreix- per tot el que hi he aportat. La meva filla és castellera (el meu fill ho va ser un breu període de temps), i els castells són avui un referent essencial de la catalanitat a la ciutat de Tarragona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!