Abans d’ahir es va fer públic el dictamen del Consell Consultiu (www.cconsultiu.cat) relatiu al Decreto-ley 9/2009, de 26 de juny, de creació del Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria, que hom considera -per unanimitat- inconstitucional per vulnerar les competències de la Generalitat segons l’Estatut del 2006.
Malgrat el contundent pronunciament del màxim òrgan d’assessorament jurídic del Govern i del Parlament, el president José Montilla ja ha avançat que s’estima més negociar l’aplicació de la norma estatal que no pas impugnar-la davant del Tribunal Constitucional. El fet de presentar recurs d’inconstitucionalitat no és garantia de res, atesa la línia favorable a l’expansió desproporcionada de les competènies estatals que segueix “el Alto Tribunal”, però significa d’entrada una predisposició a no crear un conflicte amb el govern espanyol i acabar acceptant -com ha succeït amb el finançament- un acord a la baixa. A més, els diputats del PSC van votar afirmativament la convalidació del Decreto-ley amb la resta del grup parlamentari del PSOE (com sempre) i no hi ha cap senyal que la “veu pròpia” que apunta precisament el conseller Castells soni aflautada -i per primer- cop amb aquesta qüestió.
Pel que fa a desatendre les recomanacions del Consell Consultiu, hi ha el precedent de la llei de la Dependència, respecte de la qual no hi va haver ni recurs davant el TC, ni negociació efectiva, arribant-se així a la desastrosa aplicació actual en terres catalanes. Montilla espera aconseguir del govern Zapatero i del Banco de España un tracte de favor envers Caixa Catalunya, l’entitat controlada pels socialistes catalans i presidida pel sinistre Narcís Serra, que li permeti superar la difícil conjuntura que travessa i, a més, absorvir algunes caixes perifèriques, com les de Girona i Tarragona. Això suposarà sucursalitzar encara més les caixes catalanes, a canvi -potser- de preservar-les de l’expansió de Caja Madrid, auspiciada des del poder, que possiblement es farà amb alguna de les caixes valencianes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La negociació no portarà enlloc perquè quan el Banc d’Espanya actuï, fins a 5 anys després de donar diners a les caixes, qualsevol pacte serà paper mullat.
Renunciar a exercir les minses competències que tenim i acceptar quan aquestes són vulnerades és un símptoma més de la decadència del nostre govern.