JOAN COSTA : ALGUES DE CLAROR PINTADA, ESCULPIDA, FETA, DE PENSAMENT
Alone, alone, all, all alone,
Alone on the wide wide sea!
Coleridge
No veus com es mou el marbre per quedar fixat en el punt més alt de la turbulència silenciosa?
No et tems de la remor que aquestes ondulacions aturades produeixen al fons de la retina ardent?
No sents com el ferro fos es connecta amb l’aire per aconseguir incandescències íntimes i incontables?
No t’enfonses per aquestes trinxes d’un blau blauet —o de rovell d’or— que et poden conduir cap a fondals en què no hauries pujat mai, que et poden arrossegar cap a horitzons sense perspectives concretes on no has vist altra cosa que la riquesa calidoscòpica dels miradors que les algues creen al seu entorn, al teu, per fer-te enlairar—i enterrar— cap a destins inoïts on podràs badocar fins a saber-te viu.
Viu i terriblement tendre i vulnerable. Sencer.
Cridaries algues fins que no et sortís ni l’aire!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!