Xesco Boix, en la memòria

Francesc Boix Masramon (Barcelona, 3 de febrer del 1946 – Malgrat de Mar, 21 de juliol del 1984).

Avui fa vint-i-cinc que es va lliurar voluntàriament a la mort el cantautor Xesco Boix. La notícia de la seva tràgica fí em va frapar i encara avui sento tristor llegint els comentaris dedicats a la seva remembrança. Cantava per a la canalla, en aplecs que ara -un xic despectivament- hom anomena de “gent kumbaià”. L’havia sentit actuar algunes vegades, no el coneixia pas personalment, però recordo com casualment -de bon matí- me’l vaig trobar al costat a la platja de Canet de Mar, l’any 1976, quan anava a banyar-me després d’assistir  a les 6 hores de cançó. Per aquesta petita anècdota la seva imatge va associada als bons records de la meva joventut, quan sortíem del silenci del franquisme i respiràvem esperances de llibertat enmig d’un ambient de retrobada catalanitat. He procurat transmetre als meus fills aquelles sensacions, sense melangia, també a través de les cançons de Xesco Boix.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *