Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

5 de febrer de 2009
1 comentari

Del Consell Consultiu al Consell de Garanties Estatutàries

Ahir el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que crea el Consell de Garanties Estatutàries, el  màxim òrgan d’assessorament jurídic de les institucions catalanes, que substitueix en aquesta funció el Consell Consultiu creat l’any 1981. 

Aquesta nova llei deriva del vigent Estatut d’Autonomia del 2006, canvia la denominació de l’òrgan titular de la funció consultiva, n’amplia les competències i el nombre de juristes que l’hauran d’integrar. Sense entrar a valorar els aspectes estrictament jurídics de la nova llei, discrepo de dos aspectes simbòlics de la seva mateixa creació.

En primer lloc, en un país amb poc sentit d’estat (català, per suposat) la continuïtat històrica de les institucions pot contribuir (si són prestigioses com ha estat el cas del Consell Consultiu) a la seva consolidació. El nou Estatut podia perfectament assolir els canvis de contingut en aquest òrgan consultiu sense necessitat d’interrompre una trajectòria de vint-i-vuit anys de vida institucional. Hi havia en els redactors del text estatutari una voluntat de donar-li cos a qualsevol preu (fent-lo aparentment exhaustiu, per exemple) i una de les mesures va ser aquest canvi nominatiu.

En segon lloc, el nom mateix: el Consell Consultiu apel·la a la denominació d’un òrgan similar existent a la República francesa i podria esdevenir en el futur un òrgan d’estat en una Catalunya independent sense necessitat de canviar-ne la denominació. Per contra el nou òrgan incorpora en la seva identitat l’apel·latiu estatutari que el situa per si sol en una posició subordinada. I, a més, remet a un referent espanyol: el Tribunal de Garantias Constitucionales creat per la Constitució de la Segona República.

  1. Està clar que sóm un país amb l’autoestima per sota terra.
    En el procés de redacció del text articulat de l’estatut de Catalunya aprovat pel parlament de Cataluna el 30 de setembre (no el retallat a Madrid) el Consell Consultiu va donar-hi el vist-i-plau amb criteris de juridicitat i d’acord amb la constitució.
     Com pot ser que si el consell consultiu, on hi havia juristes de practicament totes les forces polítiques catalanes, excepte el PP, trobés constitucional l’estatut del parlament de Catalunya de 30 de setembre i ara ens empassarem que l’Estatut retallat, escapçat i fulminat a Madrid i votat pels catalans no és constitucional???
    Desafecció?? Massa poc…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!