Joan Crexell, en la memòria

El vespre del dia de Nadal de l’any 1994 moria sobtadament l’erudit patriota Joan Crexell i Playà, autor entre d’altres del llibre “Origen de la bandera independentista”, (recentment reeditat per Rafael Dalmau, Editor). El 30 de desembre del 1994 vaig publicar al Nou Diari de Tarragona aquest article de remembrança.

 

El dia de Nadal d’enguany moria d’un atac de cor als quaranta-vuit anys, Joan Crexell i Playà. Sopava a casa seva, a Barcelona, amb la seva família. Era un patriota català, un home culte i apassionat per la història i per Catalunya, i una persona solidària. Desprenia entusiasme i cordialitat a tothom que se li atansava. Gaudia fent aflorar fets poc coneguts de l’evolució del nostre país i en els seus llibres, més d’una vintena, es traslluïa sense que la informació que aportava perdés, per això, objectivitat. Tota la seva vida va ser un militant independentista, col·laborant amb totes les formacions d’aquest caire, amb esperit integrador. Va participar en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya però se n’apartà, discretament sense desqualificacions, quan va creure que aquest partit no responia als plantejaments nacionals que ell defensava amb coherència.

A casa seva conservava un dels millors arxius sobre premsa catalana clandestina i sobre el moviment independentista que existeixen. Per a qualsevol estudiós del tema, la consulta amb Joan Crexell era un punt de referència obligat. Així ho vaig fer en més d’una ocasió i sempre vaig obtenir d’ell el tracte càlid, la crítica sincera, la referència precisa d’una observació sobre alguna qüestió poc tractada. En fi, suggeria a cada moment nous àmbits d’actuació i anàlisi. Era un home que desplegava una activitat constant. Ell sol publicava una revista titulada “Fulls republicans” que distribuïa als amics, en la qual alternava comentaris sobre temes d’actualitat política amb la reproducció de documents sobre la història moderna de Catalunya. Sempre, al costat de l’opinió de l’historiador, aportava la documentacióoriginal que reproduïa sovint en les seves publicacions.

Tenia, doncs, un estil coherent i no sectari d’analitzar els temes que tractava. Prenia posició a través de les qüestions que estudiava, militava per dir-ho d’alguna manera en favor de la història nacional de Catalunya. Amb la seva mort perdem un amic i un nacionalista exemplar. Conservem, però, un model de compromís i de rigorositat en pro de la causa nacional catalana amb la qual va identificar-se tota la seva vida.

Post Scriptum, 2 de febrer del 2009.

Al número 656, del setmanari “Canigó”, corresponent al 3 de maig del 1980, hom hi pot trobar una extensa entrevista a Joan Crexell, “historiador de la clandestinitat”, que reflecteix la seva tasca i la seva personalitat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *