La vergonya també fa justícia. Sobretot perrquè quan algú és un pocavergonya, tant se val el teatret o l’escenificació. Corríem el perill que un jurat determinés declarar no culpables els governants del pp: molts dels valencians ja ho havien fet en repetides eleccions, malgrat que ens han portat a la ruïna econòmica i moral. Així que no era d’estranyar que, malgrat els enregistraments, malgrat que no van pagar mai cap vestit, malgrat el que va dir un pobre sastre valent (ell ja coneix l’estil d’aqueixos homes, i no s’estranyarà ara de res), malgrat les relacions amb els mafiosos Gúrtel, una part majoritària del jurat declara no culpable els pinxos Camps i Costa. Perquè hi mantenien la possibilitat que un govern popular de valencians es decidís d’aqueixa manera.
Increïble, subrealista, però possible. I factible, alerta! La justícia espanola és d’aqueix estil, que el feixisme franquista va preparar com havia de ser l’estat, en morir-se el dictador, i les coses, tret de detalls menors, han canviat poc: en la policia, en la política, en l’església, en els militars, en els bancs…, i en la justícia.
A Europa es fan creus de com organitzem tots aquests teatrets ridículs, que ens fa passar per xitxarel·los. Bé, els valencians sabíem que podia passar: els lladres del pp, els polítics com Rita, Camps, Costa, Blasco, Fabra i tota la companyia, que necessitaríem dues coves d’Alibabà, ja saben què és fer d’espavilats i passar de puntetes amb els gots plens. Si els la bufa l’ètica i la moral, i la majoria vol aqueixa ruïna, qui som nosaltres per demanar una justícia que no siga de vergonya.
La lògica mafiosa s’imposa. I el ridícul és internacional. I saber que fins i tot la justícia empara segons els homes, perquè n’hi ha de categories diferents.
O qui estigua lliure de pecat des de l’actual Estat espanyol que llençe la primera pedra.