Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

7 de novembre de 2008
0 comentaris

Ressenya de Xavier Diez sobre el “Pensament polític als Països Catalans, 1714-2014”

Xavier Diez ha publicat amb el títol “Una nació, una selecció”, la següent ressenya sobre el llibre “Pensament polític als Països Catalans, 1714-2014”, apareguda al número 252 de la Revista de Girona, corresponent al 3 de novembre del 2008:

És habitual, en tot ressenyador, cedir a la temptació d’executar lectures en diagonal en presència de textos concebuts com a eina de consulta. També sol passar que l’atenció davalli a mesura que la lectura avança. Això no succeeix amb l’obra dirigida per Renyer i Pujol. L’interès dels diferents capítols permet resistir el lector més negligent. Fins i tot, per als avesats a la teoria i la història del pensament polític, permet experimentar una sensació no gaire freqüent: l’excitació de la descoberta, copsar que la capacitat de sorpresa encara no s’ha diluït amb els anys. Aquestes fites improbables només s’assoleixen a còpia d’exposar mirades renovades a una realitat, i a un passat, més desconegut del que sospitàvem. A aquest fenomen, probablement ajuda el fet que, d’ençà els vuitanta, el nivell d’expressió escrita dels historiadors catalans hagi fet passes endavant, paral·lelament al grau d’exigència d’un creixent segment de lectors cada vegada més ben format. Ara bé, el que permet a una obra d’aquestes característiues no passar desapercebuda, és el gran interès i vivacitat pel que fa al debat polític actual, en una època amb dogmes en retirada, i on, per enèsima vegada, ens veiem en l’obligació de refer esquemes i visions d’un país sisífic, en (re)construcció permanent.

El llibre analitzat és el recull de ponències i comunicacions del Congrés “Pensament polític als Països Catalans: història i prospectiva, 1714-2014” celebrat a Lleida el setembre del 2006. Tot i la inevitable diversitat quant a la naturalesa, format, extensió i interès de les intervencions, els 25 autors acaben mantenint uns nexes comuns, unes idees força repetides i omnipresents de manera transversal. I tot plegat, un acte reflex, d’inconscient col·lectiu perquè fóra difíil que si s’hi hagués perseguit deliberadament la creació d’aquests llocs comuns, tanta coincidència s’hagués produït. I és que els col·laboradors, des dels seus respectius camps d’investigació, difícilment es podrien sostreure del complicat moment històric que va suposar l’emergència, auge i desil·lusió d’un procés estatutari on la nació quedà relegada a un farragós redactat de preàmbul. I aquesta idea general es pot reduir a dues qüestions: existeix un pensament polític específic dels Països Catalans ?, i en cas que existís, quins serien els seus trets ?

Sense explicitar-ho, els autors contesten afirmativament a la primera pregunta. A la segona, ho fan en funció de la seva condició d’historiadors, polítics, sociolègs, analistes o periodistes, amb acords i discrepàncies. La conclusió general és que el pensament polític del país és homologable al de qualsevol nació occidental amb una potència demogràfica també homologable, amb el plus afegit que la nostra complicada història ha obligat als nostres pensadors a fer-se més preguntes, donar més respostes del compte, i ser capaços de desconcertar fins al psicoanalista de Woody Allen. Amb un “manual” com aquest, l’afirmació tan repetida per alguns intel·lectuals mediàtics “el pensament polític català és mancat d’originalitat”, esdevé un acte reivindicatiu de la ignorància. El problema, en tot cas, és atribuïble a un dèficit d’investigacions, i sobretot de sistematitzacions teòriques que obres col·lectives com aquestes tracten de corregir.

Anem a pams. Si bé el llibre defuig força bé el risc de dispersió, els compiladors, amb bon criteri, s’han dedicat a dirigir amb bones dosis de lògica. Amb criteris cronològics, han dividit les diverses intervencions en sis àmbits diferents que corresponen a l’ampli ventall de les ideologies que més han caracteritzat el país; estat i nació a l’època moderna amb les seves construccions protodemocràtiques, federalisme i republicanisme, conservadurisme i liberalisme polític, nacionalisme i independentisme contemporani, les ideologies emancipadores d’anarquisme, socialisme i comunisme, i una darrera, potser la més seductora, sobre ideologies emergents.

Retornant a la primera qüestió, quan preguntem si existeix un pensament polític català, en realitat plantegem si existeixen els Països Catalans com a subjecte nacional, situació molt similar com l’experimentada amb la polèmica de la fira de Frankfurt, sobre la cultura catalana. Que existeix el pensament polític català ja era inqüestionable quan fa una dècada Jordi Casassas coordinà el seu “Els intel·lectuals i el poder a Catalunya”, obra de referència en la qual aquest volum del pensament polític s’hi emmiralla. Ara, simplement, amb aquest nou llibre es fa l’enèsima comprovació que el cercle és rodó. Amb una peculiaritat. La qualitat general ens indica que el pensament polític català, en un sentit d’elaboració intel·lectual i capacitat d’anàlisi de la realitat fa que aquest jugui en primera divisió. És més, entre els vint-i-cinc noms que apareixen a l’obra podríem trobar bona part dels components de la selecció nacional que competís en la fase final del campionat mundial del pensament polític. Només cal fer una ullada a algunes de les intervencions que homologuen amb dades concretes la teoria i prai política de les institucions protodemocràtiques del país respecte a les ja reconegudes i admirades, o a trencar tòpics i estereotips sobre idees i ideòlegs, o la capacitat de mirar desacomplexadament una tradició republicana que singularitza el país.

I, pel que fa al present, al cap i a la fi, matèria que més interessa els historiadors, les anàlisis sobre democràcies digitals i involucions polítiques postmodernes, i especulacions sobre globalitarismes i antiglobalitzadors permeten veure que la selecció catalana es amnté en un estat de forma millor del que molts voldrien. En tot cas, aquest és un llibre altament recomanable per a periodistes, columnistes, persones preocupades per tenir una visió global de la realitat, i que cerquen respostes a massa preguntes. Tot i que probablement acabi com a “estrella” de les bibliografies que els professors universitaris passaran als seus alumnes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!