Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

30 d'octubre de 2008
3 comentaris

El Periódico premia TV3

“El Periódico” va lliurar ahir al vespre el premi Antonio Asensio a TV3 per la qualitat i rigor amb la que desenvolupa la seva tasca la televisó pública catalana.

 

Les entitats privades són lliures, evidentment, d’atorgar els premis que vulguin a qui vulguin segons els seus criteris. Dit això, em sembla que l’acte d’ahir es pot interpretar com un suport explícit des d’un mitjà com “El Periódico”, clarament arrenglerat amb la concepció de país que propugna el PSC, al camí que emprès TV3 per alliberar-se de “la crosta nacionalista”.

L’autocensura preventiva que practica “la nostra” envers les manifestacions de la catalanitat desalienada prové de l’època pujolista i s’han enquistat emparades darrere d’una aparent defensa de la independència i la professionalitat dels que hi treballen. Però en els últims anys s’ha accentuat la visió hispanocèntrica de la informació en detriment de la línia nacionalment autocentrada que hauria de caracteritzar TV3. Només cal contrastar-ho mirant els informatius d’Euskal Telebista.

TV3 no té la cura per la llengua catalana que cal exigir-li, precisament en nom de la professionalitat dels que hi treballen, no fer-ho és propiciar la devaluació del sistema de valors que es transmeten a través del català dignament parlat. L’opció pel catanyol és política, respon a la voluntat de substituir una catalanitat ja superada per adaptar-se a la realitat, ocultant que “aquesta realitat” és el resultat de la dominació i l’arbitrarietat derivada de l’ordre estatal.

Tampoc és una mostra de rigor la infrarepresentació dels opinadors independentistes en els debats i la sobrevaloració dels obertament espanyolistes. Com tampoc ho és la confusió entre opinió i informació que, de forma recurrent, es pot percebre en molts informatius de TV3, per exemple quan tracten el conflicte àrab-israelià. De la mateixa manera que és una mostra d’afalac al poder el persistent papanatisme borbònic que impregnen les constants referències a la família reial espanyola.

Tot això forma part de la quotidianitat d’una televisió que renuncia a les potencialitats que es podrien explotar en tots els ordres si assumís l’àmbit lingüístic català com el seu espai comunicatiu nacional. Certament, TV3 és millor que la mitjana de les televisions espanyoles, i té alguns programes excel·lents, però ha fet l’opció política de concebre’s com un subproducte de l’espanyolitat. Dissortadament, el llibre de Víctor Alexandre, “TV3 a traïció“, reflecteix una realitat plenament vigent, que evoluciona en un sentit divergent del que voldríem els que maldem per tenir en la televisió pública catalana una eina de reconstrucció nacional.

  1. Podria estar d’acord amb coses que dius, però com tens la poca elegància de col·locar-hi emmig, amb calçador, el tema d’Israel, increïble com el teu prosionisme et fa perdre la compostura i la més mínima ètica. Quina falta d’escrúpols…

  2. Doncs jo no dedueixo d’aquest comentari que sigui prosionista.
    De fet aquest comentari és l’únic que no suscric de l’article, però no perquè hi estigui en contra, sino per desconeixement.

    De la resta de l’article, 100% d’acord.

  3.   Sóc fora de Catalunya i em trobo explicant que el President del Parlament demana perdó per haver gastat uns pocs de milers euros en posar diversos estris de comoditat al cotxe oficial. El trobo justificant que els de la Val d’Aran volen que facin fora els ossos perquè una ossa ha esgarrinxat un caçador. Catalunya té ben poca feina, em sembla, i encara menys auto-estima del que em pensava. Qualsevol poble estaria orgullós de la representació de les seves autoritats i de que tinguessin el que qualsevol dirigent nacional té. Els Presidents han de portar els millors cotxes, o no? Realment algú creu que els problemes de Catalunya són els 10.000 euros del cotxe blindat del President del Parlament i l’ossa del Pirineu que ha esgarrinxat un pobre caçador? Pobre, dissortada, provinciana i de divisió regional, Catalunya. Mentre encara no hi ha finançament, la crisi se’ns menja i els “Zapateros” s’ens pixen a la seva cara. Què has fet per tenir uns governants que et condemnen a ser eternament de divisió regional?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!