Andreu Mayayo contra l’èpica independentista

Amb uns dies de retard llegeixo l’article d’Andreu Mayayo “Èpica independentista”, publicat a “El Periódico de Catalunya” el proppassat 17 d’aquest mes, en el qual s’abraona contra l’acte d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs.

 

Andreu Mayayo escriu, més que com a historiador, com el polític contrari a la causa de la independència de Catalunya que sempre ha estat. Les seves paraules tenen el propòsit de deslegitimar la lluita independentista contra el franquisme, que va ser minoritària certament, però per aquest mateix motiu no exempta d’èpica.

El Front Nacional de Catalunya va aportar al combat contra la dictadura patriotes d’un valor excepcional, com Jaume Martínez Vendrell, Jaume Cornudella o Antoni Andreu, natural de Montblanc precisament. El PSUC, el partit en el qual va militar Andreu Mayayo, va assolir l’hegemonia de l’antifranquisme a partir dels anys seixanta aprofitant el llarg declivi del republicanisme català, l’aparent prestigi que tenia la causa comunista a nivell europeu i la complicitat d’alguns sectors de la burgesia i l’església catalana. EL PSUC va ser sempre obertament sectari contra els  militants del PSAN i la idea de Països Catalans. Sempre que podien escamotejaven la referència al dret d’autodeterminació del poble català inscrit en el punt tercer dels de l’Assemblea de Catalunya.

Passat els anys l’expressió política de l’independentisme és una opció de futur mentre que el comunisme i l’espanyolisme, que inspiren encara l’acció política d’Andreu Mayayo, no representen cap opció de futur pel nostre país, en tot cas, són l’expressió de l’ordre estatal que en garantitza la dependència. Finalment, vull recordar que la foto dels grisos colpejant Xirinacs és ben real, i que el diumenge següent, dia 8, hi va tornar a haver manifestació convocada per l’Assemblea de Catalunya en demanda de l’estatut i de la totalitat de la reivindicació del punt tercer de l’Assemblea de Catalunya.

Post Scriptum, 7 de maig del 2018.

Recomano la lectura d’aqueix apunt de Joan Ramon Resina avui a Vilawe: “L’èpica com a decència” i contrastar-lo amb l’actitud sense èpica ni decència de Mayayo i tants tardocomunistes còmplices displicents de la repressió espanyola contra el poble català.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *