Jaume Cornudella, en la memòria

Avui fa vint-i-cinc anys que va morir a Perpinyà Jaume Cornudella Olivé, havia nascut el 14 d’abril del 1915 a Juneda. La seva trajectòria de militant independentista, combatent republicà i resistent antinazi i antifranquista la vaig mirar de reflectir en el llibre, “Un home del silenci”, Pagès Editors, Lleida, 2001.

 

Com tants joves de la terra ferma, deixà el seu poble nadiu per anar a Barcelona amb tota la famíla per cercar-hi un futur amb més possibilitats. Als anys vint, el cap i casal acollia el jovent de les comarques interiors del país per fer-hi de dependent, menestral o obrer. Aquestos jovéns nodrien els ateneus populars, les entitats com el Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria, els clubs esportius i excursionistes, i també els grups separatistes de tota mena que s’oposaven a la dictadura del general Primo de Rivera.

Jaume Cornudella va viure intensament la proclamació de la República Catalana tot i tenir només setze anys, (tota la vida conservà l’exemplar de La Vanguardia que donava notícia de l’esdeveniment). S’integrà en els Escamots d’Estat Català que liderava Miquel Badia i com a tal participà en els fets del 6 d’octubre, arran dels quals fou empresonat al vaixell-presó “Uruguay” ancorat al port de Barcelona. Combatent de primera hora el 19 de juliol del 1936, s’integrà en les unitats dependents de la Comissaria d’Ordre Públic durant la resta del conflicte.

Exiliat a Perpinyà al 1939, participà en la fundació del Front Nacional de Catalunya, integrant-se des del començament en la Secció Militar amb Jaume Martínez Vendrell, Carles Soler Serra i tants d’altres militants procedents de Nosaltres Sols i Estat Català. Paral·lelament, durant la Segona Guerra Mundial col·laborà en la resistència contra els nazis i el règim de Vichy integrat en la xarxa “Maurice” dirigida per Manuel Valls de Gomis. Per mèrits de guerra fou condecorat per l’exèrcit francès, l’anglès i l’americà.

Durant el franquisme, des de l’exili treballà disciplinadament, amb sentit d’estat (català per suposat), al servei de la presidència de la Generalitat amb el president Irla, i després amb Josep Tarradellas. Aquest sentit de la responsabilitat envers a les institucions nacionals no impedia que fos també, simultàniament, un estret col·laborador del Consell Nacional Català que dirigia Josep Maria Batista i Roca.

Arribada la transició del franquisme a la restauració monàrquica i autonòmica, visqué en primera línia al costat del president Tarradellas les negociacions pel restabliment de la Generalitat que es desenvolupaven a Perpinyà. Romangué però a Perpinyà on finà en pau, confortat per la seva família i el prior de Cuixà, Oleguer Porcel amb qui l’unia una profunda amistat.

 

 

Post Scriptum, 9 de gener del 2012.

Reordenant el meu arxiu personal he trobat la comunicació tramesa per Heribert Barrera excusant la seva absència a l’acte de presentació de la biografia de Jaume Cornudella el 17 d’abril del 2001:

“Barcelona, 8 d’abril del 2001

Benvolgut amic,

El compromís antic d’un viatge a França la data del qual no m’és possible de canviar, em fa impossible d’estar amb vosaltres el dimarts dia 17 en la presentació del vostre llibre, “Un home del silenci” al centre Comarcal Lleidatà.

Creieu que ho lamento de debò. En primer lloc perquè he llegit el llibre i m’hauria agradat poder deixar testimoni de què és un llibre interessant, ben fet, ben documentat, que dóna una imatge ben fidel del Jaume Cornudella que jo vaig conèixer. En segon lloc, i sobretot, perquè és un homenatge a la seva figura i jo crec que ja era hora que fos recordat i honorat com mereix. La vostra biografia permetrà a les noves generacions de tenir notícia fidel d’un patriota que va estar sempre, durant tota la seva vida, al servei del país. primer a Catalunya durant la nostra guerra, després a l’exili, a Perpinyà, treballant per recuperar les llibertats perdudes i per la causa de la llibertat del món, en Jaume Cornudella no va fallar mai.

Estic segur que el vostre llibre serà apreciat com mereix i constituirà des d’ara una referència ineludible per tots els que s’interessen a la nostra història recent.

Rebeu, amb les més sinceres felicitacions pel vostre bon treball, les meves molt afectuoses salutacions.”

Post Scriptum, 6 de febrer del 2018.

L’historiador i bon amic, Daniel Díaz i Esculies em va fer arribar el 2 de juliol del 2001 una lletra comentant la biografia de Jaume Cornudella que trobo interessant reproduir:

“Benvolgut amic,

Suara he llegit amb molt de gust i atenció el teu llibre “Un home del silenci”. Vagi, dobcs, per endavant la meva felicitació. Es tracta, en conjunt, d’un treball interessantíssim que contribueix a trencar el gruixut mur que la historiografia oficial sobre el catalanisme i l’antifranquisme ha bastit. Saps perfectament que els partits polítics que es feren amb espais de poder després de les primeres eleccions de la democràcia borbònica han treballat amb notable efectivitat mitjançant intel·lectuals venals (professors d’universitat, periodistes, tertulians, directors de publicacions, etc) per a explicar el passat immediat i la transició a partir de l’actual status quo.

Reprenent el fil de la qüestió que ens ocupa, passo a formular un seguit d’observacions -no crítiques- sobre el teu llibre, que si les consideres escaients pots prendre-les en consideració.

L’obra va molt més enllà del matexi Jaume Cornudella: és el personatge i la seva època. És per això que em sembla correcte presentar qüestions tan desconegudes com les relacions entre nacionalisme i maçoneria, palesar l’anticatalanisme visceral de la CNT-FAI, desfer les falses equacions catalanisme/feixisme o catalanisme/burgesia que interessadament encara es mantenen dempeus contra vent i marees. D’altra banda, resulta molt interessant l’aportació que fas -amb les fonts primàries incloses a l’apèndix- sobre el complex complot Torres Picart-REvertés-Casanovas. Curiosament la conclusió que treus coincideix amb la meva, per això -i de cara a una possible nova edició- caldria que legissis el següent treball meu: “Objectiu: matar Companys (el report de Josep Maria Xammar)”, a L’Avenç número 225, maig del 1998, pàgines 6 a 12. Aquest article et demostrarà la falta de precisió o d’interès a ser precís de Vidiella en les seves declaracions a Montserrat Roig. Penso que si trobessis més material sobre l’esmentat complot caldria que hi continuessis treballant. El que no trobo escaient de reproduir o donar credibilitat al text provinent d”Estel Blanc” (pàgines 52-53) ja que és una olla.

En un altre ordre de coses, em sembla mancada de credibilitat la xifra de detenció de 126 militants i col·laboradors del FNC entre 1941 i 1942 (pàgina 78). Per afirmar-ho amb tanta seguretat cal demostrar-ho amb precisió.

L’activitat de Jaume Cornudella durant l’ocupació nazi fou, pel que jo sé (que és molt poc), desbordant i digna d’ésser novel·lada sense afegir-hi, perquè no cal, ni una gota de ficció. És per això que penso que podries haver desenvolupat més extensament la seva actuació dins les xarxes de la resistència. Aquesta explicació faria, sens dubte, més potent la silenciosa figura de Jaume Cornudella i contribuiria a desemuntar el mite de l’agit-prop comunista que afirmava, encara fa quatre dies, que la resistència antifeixista i antifranquista “la dugueren a terme el comunistes -PCE i PSUC- i algun demòcrates.

També vull assenyalar-te : a) la localitat de cogolin no és a l’ineterior de l’Estat francès (pàgina 85), sinó al departament del Var, b) la pàgina 95 no cita l’any d’edició del número 24 d’Opinions”, c) la pàgina 97 parla de “Papers” quan en realitat es tracta de “Parers”, d) la pàgina 195, el meu nom apareix incorrecte, e) corregir la citació de la nota número 6 d ela pàgina 91, f) els fragments dels documents originals són, en general, massa extensos.

D’altra banda, méstimaria més que la bibliografia utilitzada figurés al final del llibre, seria convenient que existís índex onomàstic ja que facilita enormement les consultes puntuals. Per acabar et diré que trobo d’allò més interessant tant l’annex com les biografies.

Fora del tema que ens ocupa, volia demanar-te un favor: podries saber des de la teva situació privilegiada si existeix algun fons documental d’alguna conselleria -potser Governació- que guardi informació sobre fugitius de la revolució de 1936 a l’Estat francès o a Itàlia ? Si en sabessis alguna cosa t’agrairia que m’ho comuniquessis.

Espero que en qualsevol moment ens tornem a veure i puguem tractar de tot l’humà i diví.

Una abraçada”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *