El País, un diari que passa per progressista, publica avui una editorial significativa: “La financiación catalana”.
Allò que ve a dir l’editorialista del País és que cal arribar a un acord Estat-Generalitat per mor de l’estabilitat general i el manteniment de l’ordre estatal i autonòmic, i que s’hi arribi depèn d’ambdues parts. No fa distinció entre el diferent grau de responsabilitat dels poders dominants (espanyols) i de la societat sotmesa (catalana), ni reconeix l’espoli estructural de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, sobre el qual es fonamenta l’aparent prosperitat espanyola.
El País adopta, a més, un to amenaçant per forçar un acord que consolidi la dependència política i econòmica de la nació catalana. Posicionant-se en aquest sentit, El País posa la seva capacitat de pressió al servei de l’ordre estatal. Aquest diari sustenta les tesis més espanyolistes aparentant no ésser nacionalista, adoptant una postura elitista pretesament il·lustrada. Tele-5, són més descarats, però els del País són de la mateixa corda.
Post Scriptum, 25 d'agost del 2017.
A mesura que ha anat avançant el procés sobiranista al Principat l'anticatalanisme del diari El País s'ha fet cada cop més evident. Fins fa pocs anys, això no era pas així, ans al contrari publicar-hi era un percebut com un mèrit. Llevat d'excepcions de pedra picada, com un gest que li recordo a Josep Guia a Prada fa molts anys quan un periodista li va demanar opinió: "Al País ni una paraula".
Cal reivindicar el llibre de Josep Palou, "El País, la quinta columna. L'anticatalanisme d'esquerres" (Edicions Documenta Balear, Palma, 1999), qui al llarg de més de tres centes pàgines disecciona l'animadversió estructural a la catalanitat d'aqueix diari madrileny promocionat arran de la transició del franquisme a la restauració borbònica com el far de l'espanyolisme il·lustrat. Hores d'ara amb la línia editorial i informativa impregnada per la infàmia al servei de la unitat d'Espanya promou una nova Cruzada per tal d'evitar, un cop més, la independència de Catalunya.
Post Scriptum, 11 de setembre del 2017.
L’article d’abans d’ahir de Juan Luis Cebrián a El País, cínicament titulat “Visca Catalunya !” quan en reaalitat vol dir “Arriba España !” és una mostra més de la perversa inversió de la realitat característica de tots els totalitarismes. L’article de Josep Casulleras ahir a Vilaweb, “Ferreras, Cebrián i la calculada fal·làcia de la violència a Catalunya”, ho explica encertadament.
Post Scriptum, 16 d’octubre del 2018.
Els mateixos articulistes de la redacció barcelonina que ara bramen contra la independència són els que fa un quart de segle exultaven creient que la participació de polítics del PSC als governs espanyols del PSOE eren a punt de culminar l’encaix, subordinat no pas lliurement acordat, en la modernització definitiva del Regne d’Espanya. Xavier Vidal-Folch va coordinar l’obra col·lectiva editada per Aguilar/El País, “Els catalans i el poder”, l’any 1994 amb aqueix propòsit que avui s’ha demostrat una quimera fallida davant la realitat del sistema de dominació política i espoliació econòmica del poble català imposat de manera estructural pel poder estatal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!