La sortida que ha proposat el president Mas per superar el bloqueig del govern espanyol i el seu TC a la consulta convocada pel decret 129/2014 em sembla encertada i no suposa cap pas enrere en els plantejaments compartits fins ara pel conjunt del partits del bloc sobiranista. Entre una consulta i una enquesta no hi ha diferències substancials, ambdúes no són vinculants jurídicament, allò que ho serà veritablement seran les eleccions al Parlament de Catalunya si els partits inclouen al seu programa el compromís de proclamar la independència.
La postura d’ERC demanant fer la DUI ara, quan no ho van voler incorporar al seu programa electoral a les eleccions del 2012 i després d’haver compartit amb CIU l’estratègia pro-consulta durant dos anys, sabent que avui els diputats d’UDC no s’hi avindrien i per tant no hi hauria majoria per aprovar-la, és pur oportunisme.
Trobo, un cop més, que els diputats de la CUP estan a l’alçada del moment històric sense oportunismes mesquins, mantenint sempre la predisposició a l’entesa per avançar cap a la independència.
L’AMI, l’ANC i Òmnium segurament apoiaran la nova convocatòria del president Mas en vistes al 9-N, ja que restar al marge de la crida a la participació suposa propiciar un fracàs que només beneficiarà al poder espanyol. En quant a aquest, la seva reaccíó serà previsiblement prohibir per la via que sigui aqueixa iniciativa del president Mas, allavòrens només quedarà el recurs a la mobilització ciutadana i convocar les eleccions immediatament.
En tot cas, malgrat aqueixes desavinences conjuntural allò important és mantenir un bloc parlamentari majoritàriament favorable al dret d’autodeterminació front a un bloc espanyolista integrat per PP, Ciudadanos i PSC, poc cohesionat i sense capacitat per oferir una alternativa que no sigui perpetuar el sistema de dominació i espoliació al qual estem lligats.
Post Scriptum, 15 d’octubre del 2014.
Els dirigents d’Esquerra, els d’avui i els “clans d’ahir i sempre”, (res a veure amb la generació d’Heribert Barrera), emfatitzen la seva indignació envers Artur Mas posant en circulació la brama segons la qual l’actual president de la Generalitat ha repetit el gest deslleial -i a la fi inútil- d’anar a pactar amb el poder espanyol al marge dels compromisos adquirits davant el Parlament i les altres forces sobiranistes. Un d’aqueixos és Josep Bargalló qui signa a Vilaweb avui mateix un apunt titulat “Endavant, enrere, endavant” on afirma haver sentit la mateixa sensació que la nit del 21 de gener del 2006 i “que una mateixa actitud i uns mateixos interessos dinamitaren un acord majoritari del nostre parlament per titar endavant -o enrere- en solitari”.
Bargalló omet que aqueix cop Mas no cerca cap acord amb el poder espanyol sinó que el desafia, no pas com s’havia compromès a fer però actuant de fet, no de paraula, com mai han gosat els dirigents d’ERC. Tampoc deu haver llegit l’article de Salvador Cot a Nació Digital, la nit d’abans d’ahir, titulat “Ja n’hi ha prou” on explicita remembrant el comportament d’Artur Mas durant la negociació de l’Estatut: “I en el mateix moment, a ERC van intentar donar-li suport amb un “sí, crític”, que va pasar per un “nul polític” abans d’arribar al no”. Un no, fals, ja que la direcció d’Esquerra va fer una campanya a contracor havent optat per reeditar un segon tripartit amb José Montilla al capdavant, un individu que havia de “triar Catalunya per davant de la lleialtat al PSOE”. Aqueixa mena de gent són els que ara volen donar lliçons de patriotisme i d’estratègia, exigint a les altres formacions allò que no han volgut incloure al seu programa electoral al 2012, la declaració unilateral d’independència. Els temps a venir, els fets i no les paraules, clarificaran la posició real de cadascú.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sembla molt encertada aquesta opinió. Mobilització ciutadana, eleccions i esperar que els partits pro consulta estiguin a la altura d’aquest moment tan històric.
Crec que és una valoració encertada. El President Mas i el Govern es mou i de la mateixa manera que força a Unió a fer quelcom més que la política del peix al cove també força a ERC a deixar el seu posicionament partidista que en els darrers dos anys li ha donat molts rèdits.
Un cop feta l’enquesta del 9N, i sense caure en les provocacions de la dialèctica de menyspreu del PP, PSOE/PSC i C’s, espero que al menys CDC, ERC -i vull pensar que finalment també UDC- assoliran una llista única per anar a unes properes eleccions al 2015 amb un programa on la DUI sigui el principal compromís.
El que més por en fa és que domini el tarannà “Duran”en el procés de negociació entre els polítics catalans i entre ells i els poders fàctics de l’Estat espanyol . Ens cal un procés transparent i valent. Ara més que mai cal donar la veu a la ciutadania, no pas els polítics.
Si es manté la federació de CiU a les properes eleccions municipals i “autonòmiqies” ens caldrà saber qué pensa votar cada candidat de la llista unitària en la DUI.