En aquestes condicions, quan el nostre país presenta signes evidents de feblesa i desestructuració a molts nivells, una oferta aparent de pacte és realment un acte de claudicació. Espanya es governa sola, en contra dels catalans, i la sola presència d’alguns ministres no canvia els elements estructurals de l’ordre establert. Duran desautoritza Jordi Pujol, que acceptaria només pactes puntuals amb el govern espanyol de torn, i sobretot, desactiva la potencial evolució cap al sobiranisme de la base militant convergent. Si CDC no dona aquest pas com a partit en breu altres formacions de caràcter liberal, i de nou encuny, el donaran. La sortida a la situació de declivi i mediocritat que patim com a societat no passa per l’assimilació definitiva en el conjunt espanyol, sinó per l’actitud contrària: bastint un projecte creïble d’autodeterminació nacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els Ponts s’han de construir en ambes direccions.
Militant de Ciu, que està disposat a fer pont amb Esquerra.
Esquerra ho està per fer-ho amb CiU?
Coincideixo plenament amb aquells que defensen que el més important a hores d’ara és que ens respectin. Cal ser molt més forts i ferms en el blindatge dels nostres drets i dels nostres interessos. Durant molts anys, però, no hem defensat majoritàriament un estat plurinacional, ni hem exigit la publicació de les balances fiscals, ni hem forçat unes inversions bàsiques per part de l’estat. Ens han pres ben bé la mida. Perquè a Madrid hem anat a fer negoci, a vetllar quatre interessos, tot bescanviant drets per almoines.
Ens han pres la mida, i saben de quin peu calcem. Per això quan alguns parlen de ser respectats i en realitat només es vol entrar al govern tornem a perdre tota la credibilitat.
És clar que hem d’intentar unir tots els catalanistes però al voltant d’un programa de regeneració democràtica i amb uns mínims de defensa de drets nacionals. Possiblement alguns dirigents ja massa gastats no poden ja liderar aquesta nova etapa.