Ni PSOE ni PP assumeixen que l’Administració de l’Estat, responsable única del control de fronteres i de la regulació de les condicions d’admissió dels nouvinguts, ha estat manifestament ineficient.
Els successius governs estatals han bloquejat el traspàs de competències a la Generalitat tot i ser conscients que Catalunya és el territori de l’Estat que més població immigrant a rebut en els darrers anys. El Govern de la Generalitat i els ajuntaments tenen limitacions estructurals per bastir una política nacional catalana en aquesta matèria.
Un dels pilars fonamentals del que hauria de ser un model català d’acollida de nouvinguts és la laïcitat aplicada a l’escola i a l’administració. El PP adopta les tesis del catolicisme polític i el PSOE les del relativisme cultural. El republicanisme català, que va més enllà de la incidència electoral conjuntural d’ERC, que és un substrat que connecta amb la tradició jurídica i política de la mentalitat col·lectiva ha de recuperar el paper vertebrador de la convivència social.
El retorn del “nacionalcatolicismo” i l’aparició de l’islamisme (Erdogan, primer ministre turc, reivindica a Alemanya centres educatius pels turcs i el bisbe de Canterbury accepta que la xària s’incorpori al sistema judicial britànic), posaran a prova la consistència dels valors laïcs i democràtics en els anys a venir. La immigració cal afrontar-la com un fenomen socioeconòmic i polític crucial en el procés de transformació que estem vivim com a poble i, tinguem competències o no des del punt de vista administratiu, fer-ho al marge, i si cal en contra, de les polítiques d’estat que responen a interessos aliens.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!