La “Conferencia Episcopal Española” es va despenjar ahir amb una declaració immoral (perquè promou la confrontació entre els pobles) i perversa (perquè equipara a un règim dictatorial les actituds polítiques dels govern basc i espanyol).
La línia involucionista de la jerarquia catòlica espanyola es va accentuant i fent cada cop més obertament franquista, (sectors patronals i mediàtics segueixen una evolució paral·lela), mentre els bisbes catalans callen o dissimulen. Avui sentia unes puntualitzacions del bisbe de La Seu, en tó conciliador, donant una versió endolçida del document de la CEE. Com ja vaig dir fa unes setmanes, en el post “
Esglèsia catòlica, nacional catalana?“, no hi ha una veu clara i contundent que defensi la dignitat dels catòlics catalans davant l’apel·lació a la violència contra el nostre poble que prediquen els jerarques espanyolistes. Ho dic amb sentiment de pena perquè m’he criat en una família catòlica, perquè no tinc cap mena d’animadversió cap a aquesta religió ni cap altra, però no puc menys que indignar-me quan els que haurien de predicar la pau criden a la guerra.
A Catalunya el vot catòlic es plural i no hi ha cap formació que se’n pugui reclamar representant exclusiva, però Unió Democràtica (que es defineix hereva del pensament socialcristià) té l’obligació moral de ser la primera en denunciar la persistent hostilitat de la CEE contra els ciutadans que no se senten espanyols. El nostre país viu moments de debilitat, amb dirigents mediocres en molts àmbits, lamentablement també en l’eclesiàstic. Com trobem a faltar als bisbes Pont i Gol o Deig i al cardenal Jubany.
Lleigin el antic testament, hi han frases com aquesta "Al Cesar el que es del Cesar i a Deu lo qu es de Deu" perqué no ho posen en practica?. Son uns manipuladors, i els bisbes d’aquí uns covards. Y
Em consta que Església Plural i altres moviments cristians catalans de base s’estan movent per respondre a l’envestida actual del neonacionalisme catòlic espanyol. Avui l’homilia de l’abat de Montserrat, Josep M.Soler, ha estat prou explícita en la defensa de la pluralitat política i social, i el dret a decidir dels pobles. És evident que falta un lideratge clar, però la remor de fons hi és i en algun moment aflorirà.