Jaume Renyer

Fa cinc anys, amb un grup de militants d’ERC de l’Ebre, (entre els quals el meu estimat company i amic Paco Gas), vàrem escriure un llibre titulat “PHN: la raó d’estat contra l’Ebre i la terra”, (Editorial Arola, Tarragona, 2003).

Avui, he tornat a fullejar-lo en veient com el tema del transvasament de l’Ebre torna a ser objecte de debat electoral. El PSOE aragonès mira d’encobrir la seva irracional política d’ús expansiu del regadiu i de creixement econòmic “a la valenciana”, oferint aigua al País Valencià. El PP valencià fa blaverisme a costa de l’Ebre, tot i que haurà de cedir al pes del Pizarro dels trons.

A casa nostra, CIU reactiva el projecte de l’aigua del Roine. ERC es manté ferma en els seu posicionament anti-PHN. Les eleccions passaran aviat, però el problema de l’ús racional de l’aigua persistirà. De moment, la nova cultura de l’aigua, malgrat els esforços de Narcís Prat i els científics amb sentit de país i responsabilitat global, continua essent una frase políticament correcta i poca cosa més. L’agreujament dels efectes del canvi climàtic elevarà el nivell de pressió mediàtica i la demagògia en matèria hidràulica, concretament sobre l’Ebre, (una manera més d’ofegar Catalunya en una qüestió estratègica).

ERC haurà d’actualitzar el seu posicionament polític sobre la política de l’aigua, preservant l’Ebre del saqueig, però oferint una perspectiva renovada ja que la perspectiva dels vaixells portant aigua d’Almeria pot ser utilitzada contra Catalunya. La reutilització, l’ús racional i les dessaladores tenen, per si mateixes, un efecte limitat. Caldrà revisar el model econòmic i la política territorial a mig termini.