Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

6 d'octubre de 2007
4 comentaris

6 d’octubre del 1934: insurrecció i frustració

Pels independentistes catalans la data del 6 d’octubre té ressonàncies de derrota més que d’epopeia atès com va acabar la proclamació per part del president Companys l’any 1934 l’Estat Català de la República Federal Espanyola.

 

Josep Tarradellas i la pràctica totalitat dels polítics que van protagonitzar la transició van reiterar, a totes hores, que mai des de les institucions catalanes (president, govern i parlament)  es tornaria a cometre l’error de fer una proclama sobiranista. Ho afirmaven, i avui els seus continuadors també, com a demostració d’adhesió a l’ordre espanyol establert i com a prova de que tenien “sentit d’estat”. El record del 6 d’octubre del 1934 ha esdevingut un tabú pels polítics d’ordre i un acte del qual desmarcar-se de totes totes.

El xoc entre Tribunal de Garanties Constitucionals i Parlament de Catalunya a propòsit de la llei de contractes de conreu va desencadenar una crisi institucional que va derivar en l’intent, mal preparat i pitjor dirigit, de fer valer la sobirania del poble català. Enviar l’exèrcit fou la resposta del poder espanyol. L’independentisme català  resultà el principal perdedor d’aquell episodi, ja que el sector d’Estat Català fou descavalcat d’ERC i la seva estratègia “a la irlandesa” bandejada a partir d’aquell moment.

Avui des de l’espanyolisme, des de l’ordre establert, s’esgrimeix el referent del 6 d’octubre per paralitzar qualsevol resposta per part catalana a un altre xoc institucional: la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia. L’Estat no admet més que l’acatament, (entès com a claudicació), sense condicions. Per a les forces socials i polítiques catalanes avui hauria de ser un dia de reflexió.

Post Scriptum, 6 d’octubre del 2017.

L’historiador Joan Baptista Culla és entrevistat avui a Vilaweb sobre les semblances i discordances entre la proclamació del president lluís Companys s’ara fa vuitanta-tres anys i la situació actual després del referèndum d’autodeterminació del diumenge passat.

Post Scriptum, 6 d’octubre del 2019.

El portal independentista Llibertat.cat publica avui un exhaustiu recull històric d’articles sobre el 6 d’octubre del 1934. És especialment documentat el de Josep A. Carreras, escrit al seu bloc “A cops”, ara fa deu anys: “Les víctimes de la revolta de l’Octubre de 1934 a Catalunya”.

  1. Benvolgut Jaume,

    De ben segur que aquesta apunt històric precís i reflexiu necessitaria però d’un sentit estricte i assenyat. De ferma oposició i determinació davant els que segurament deus considerar companys de lluita. Avui 6 d’octubre (precisament!) a les 20:00 em permeto de recordar-te que esn trobarem a la Plaça Mercadal.

    Salut!
    Sergi Franch

  2. la lliçó que em
    d’aprendre és que el garrot pot a la ploma.

    la
    república española va avortar la proclamació
    separatista amb l’exercit no amb retòrica ni bones paraules.

    Que no s’oblidi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!