L’ANC ha convocat el proper 6 de desembre una manifestació a Barcelona amb el lema “Cap pacte amb Espanya per empresonar-nos”, amb aqueix manifest:
Diem no al nou delicte de desordres públics agreujats.
Les persones i les entitats sotasignants manifestem el nostre ferm desacord que el delicte de sedició sigui substituït al codi penal espanyol per un nou delicte de desordres públics agreujats que incrementarà la repressió a l’activisme i les mobilitzacions de base. En aquest sentit volem alertar que aquest nou delicte de desordres públics:
1) Incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó.
Quan el delicte de desordres públics sigui causat per una ‘multitud’ (per exemple en el marc d’una mobilització organitzada) la condemna mínima augmenta d’un a tres anys de presó, assegurant el nou redactat l’ingrés a presó de la persona condemnada. Amb l’anterior redactat la condemna mínima era d’un any i, per tant, en molts casos s’evitava l’ingrés a presó.
Igualment es deixa al subjectiu criteri de la policia, del fiscal i del jutge determinar quan s’actua en grup i quan aquest grup esdevé multitud idònia per afectar l’ordre públic.
2) Incorpora el concepte subjectiu d’intimidació com a causa de delicte.
Si abans es necessitava l’exercici de la violència contra persones o coses per ser condemnat pel delicte de desordres públics ara n’hi haurà prou amb una simple ‘intimidació’. Aquest concepte de la intimidació serà de lliure i subjectiva interpretació de la policia, del fiscal i del jutge i obre la porta a encara més arbitrarietats. Ja hi ha el precedent de la sentència del jutge Marchena en la protesta “Aturem el Parlament” de 2011 que va utilitzar l’argument de la “intimidació ambiental” per condemnar els manifestants.
3) Incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics.
El nou redactat incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics que siguin condemnats per desordres públics. De tres a cinc anys d’inhabilitació per a treballadors públics i de sis a vuit anys per càrrecs públics. L’anterior redactat no preveia cap condemna d’inhabilitació. Amb l’actual redactat es pretén generalitzar la por entre treballadors i càrrecs públics per evitar que donin suport a cap mobilització.
4) Es generalitza la possible condemna per desordres públics no al fet de cometre’ls sinó a la mera ‘provocació, conspiració i proposició’.
Amb l’actual redactat no només es generaran condemnes per participar en ‘desordres públics’ sinó que també es condemnarà a les persones que considerin que han proposat o provocat que es cometin desordres públics, i fins i tot si es creu que conspiren per tal de portar-los a terme. Es genera així un règim de por i d’excepcionalitat on propostes, opinions o reunions poden acabar generant condemnes per desordres públics.
5) Finalment, la reforma pretén donar eines als repressors per aconseguir les extradicions que fins ara havien fracassat als tribunals europeus. La nova redacció pretén donar una aparença de legalitat democràtica davant d’Europa que no es pot ajudar a consolidar amb el suport de l’independentisme.
Per tot això, cap demòcrata pot avalar un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i protagonitzarà la societat civil. El proper 6 de desembre ens manifestem en contra d’aquest nou delicte de desordres públics agreujats i a favor del dret a la protesta i a la mobilització.
Post Scriptum, 3 de desembre del 2022.
Aqueix article de Josep Casulleras a Vilaweb, el proppassa 15 de novembre, retrata les motivacions “la reforma del codi penal no és l’amnistia: obre una solució per als ex-alts càrrecs, però deixa a la intempèrie la base del moviment independentista: El peix al cove repressiu, o com salvar de moment els de dalt“.
Post Scriptum, 5 de desembre del 2022.
Avui,a Vilaweb, Vicent Partal clarifica posicions: “Tres raons per a acudir a la manifestació de demà. La manifestació ha de mostrar la repulsa a la reforma del delicte de sedició, però també el rebuig a la col·laboració del govern català i la voluntat de fer del carrer l’oposició al neoautonomisme”. Mentre Òmnium atia la confusió fent-se còmplice dels que promuen la rendició.
Post Scriptum, 6 de desembre del 2022.
Avui he participat a la manifestació: el nombre d’assistents, tot i ser significatiu, és qualitativament important ja que demostra la capacitat de persistència de l’independentisme combatiu malgrat tots els esforços desplegats per liquidar-lo. Suposa la continuïtat de les manifestacions del darrer Onze de Setembre i Primer d’Octubre, aqueix cop ja sense Òmnium Cultural, arrenglerat definitivament amb el contra-independentisme que lidera ERC. El neo-autonomisme adopta una actitud totalitària, refusant tota mena de crítica a la impostura de la gestió sectària i mediocre que pretenen contraposar a la causa de la llibertat del poble català. I, sobretot, fent-se còmplice del sistema de dominació política i espoliació econòmica espanyol. Esquerra i el Govern es planyen de la ruptura amb l’independentisme que han cercat deliberadament, s’emparen en el fet que dissortadament ni Junts ni la CUP presenten cap alternativa a la seva actitud claudicant. Només l’ANC i el Consell per la República poden ser suports per a un projecte polític a mig termini que capgiri la dinàmica derrotista dels col·laboracionistes nostrat.
Post Scriptum, 7 de desembre del 2022.
Comparteixo l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb: “Una manifestació molt important, un carrer que sap continuar. La importància de la manifestació d’ahir també és ensenyar a la classe política que té una oposició al carrer i que aquesta oposició no defallirà”.
Post Scriptum, 13 de febrer del 2023.
Avui a Vilaweb: “El Suprem manté la inhabilitació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa malgrat el nou codi penal. Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn deixen d’estar inhabilitats i podrien participar en política institucional”. ERC ara es plany que el resultat de la seva negociació amb el PSOE és l’invers de l’esperat, rehabilitar Junqueras a qualsevol preu. Vicent Partal ja ho va anunciar el proppassat 17 de gener en aqueixa editorial, “Els fets s’imposen al relat: ERC no sap negociar. Els republicans van vendre que eren capaços d’avançar per la via de la negociació amb els socialistes i cada dia poden amagar menys que el balanç els és molt desfavorable”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En un país com Catalunya, ocupat militarment pel nacional/imperialisme espanyol i francès, aquestes discussions no tenen sentit. Fiscals, jutges… etc., igual que totes les lleis de qualsevol gènere que n’emanen formen part de l’estructura dominant dels dos països ocupants