Les enquestes coincideixen a l’hora de detectar un creixent nombre de catalans partidaris de la independència de Catalunya que arriba al quaranta per cent de la població. Per contra, el suport electoral d’Esquerra no para de reduir-se des del 2006.
Malgrat que aquestes tendències divergents són constatables des de fa anys, i segurament el proper dia 28 es veuran confirmades per un fort descens del nombre de diputats que obtindrà Esquerra, des de la direcció del partit s’ha insistit en l’error demostrant falta de sentit crític, capacitat analítica i manca de responsabilitat. Toni Cucarella en un apunt premonitori del desastrós resultat que ERC va obtenir el 9-M a les eleccions espanyoles, titulat ¨La temptació de la moderació¨ dóna algunes claus del sostingut declivi d’Esquerra que comparteixo en bona part. Per la meva part, vaig mirar l’argumentar-ne les causes en l’article ¨Obrir la porta de l’esquerra de la llibertat¨ quan vaig arribar a la conclusió que no era possible canviar l’estratègia des de dins del partit després d’haver-ho intentat infructuosament.
Entre d’altres, hi ha dos comportaments de la direcció d’Esquerra que desmenteixen amb fets la valentia que proclamen de paraula: la seva complicitat amb el sistema de finançament de la Generalitat imposat pel PSOE l’any passat i la reiterada negativa de la mesa del Parlament amb Benach al capdavant a acceptar a tràmit la iniciativa legislativa popular per convocar un referèndum d’autodeterminació. Aquesta negativa fou precisament la que desencadenà el moviment de consultes locals per la independència que va començar a Arenys de Munt. Per aquest cúmul d’actituds, Esquerra avui no és creïble com a alternativa al PSC, a qui s’ha supeditat reiteradament, ni a CIU, a qui s’ofereix a última hora per pactar a canvi de res.
Post Scriptum, 28 de desembre del 2021.
Els veritables valents no es presenten a si mateixos com a herois, actuen amb naturalitat i discreció, ja que els seus actes parlen per ells. De la mateixa manera que desemmascaren els impostors. Fa onze anys, Joan Puigcercós va encapçarlar la candidatura a les eleccions al Parlament de Catalunya amb el lema “Esquerra, gent valenta”, afirmant que convocaria un referèndum sobre la independència de Catalunya. El proppassat 12 de desembre va fer unes infames declaracions entrevistat per un altre caragirat, Salvador Sostres, reptant amb to fatxenda: “Ni la CUP se cree que lo volverán a hacer».
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Penso que l’estratègia d’ERC no és l’equivocada i que potser l’equivocació està més en la fragmentació propiciada per algunes de les persones i opcions que no van acceptar el resultat del darrer congrés republicà.
En qualsevol cas, si l’estratègia d’ERC és errònia, en el context actual de creixement del sobiranisme, ara haurem d’esperar una escombrada per part dels defensors de l’estratègia adequada. Acompanyada per una valoració responsable dels resultats, ja que és de resultats del que es parla.
Crec que sí que som gent Valenta primer jo em considero valent per militar en un partit independentista i que sempre rep per tot arreu, també em considero valent ja que com jo i molts que vam votar canvi dins del partit no vam fugir a la primera de canvi, era un moment crucial aguantar i esperar i veure i si fallava la tactica actual tornar a redreçar la nau però des de dins i no des de fora que ves a saber que ens portarà això ja que Reagrupament sembla Disgregament no està funcionant i SI em reservo els meus dubtes ja que la majoria són EXERC que no vau acceptar la derrota o heu marxat quan heu vist que no anaven a les llistes ( SR. Uriel), i no us vau posar d’acord dins del congrés nacional i ara esteu d’acord? em reservo les meves opinions…………………., i en quan al cap de llista ja veurem per que si es veritat que diuen de l’economia del Barça ja podem tremolar………………. ah per cert tota la seva campanya es basa en l’economia que ja fa temps que ho diu això ERC. per tan el més lògic era aguantar i esperar, ja que si tan assamblearis som per que no vau respectar la majoria?.
gràcies jaume per deixar escriure i no censurar que potser la direcció actual de ERC SI QUE HO HAGUÉS FET
Salut i República
Una ERC viciada pels tics dels darrers anys i que tornarà a fer l’orgui amb més del mateix i sense cap trellat, ni ofici, ni benefici.
Amb aquella dita dolenta que diu que ‘la que és puta sempre ho torna a fer’.