Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

19 de novembre de 2018
0 comentaris

26 de maig del 2019: eleccions espanyoles?

Hom especula fonamentadament amb la possibilitat que el PSOE aprofiti la previsible consolidació del seu califat autonòmic andalús el proper 2 de desembre per anunciar la coincidència de les eleccions municipals, autonòmiques, europees i espanyoles al 26 de maig vinent.

L’objectiu de Pedro Sánchez és liderar el bloc del 155 CE diferenciant-se en els aspectes superficials del PP i Ciudadanos però mantenint el model d’España Nacional que comparteix amb els neofranquistes. A Catalunya suposarà que el PSC mirarà de recuperar vots a costa de Ciudadanos i els Comuns i temptar a ERC amb acords entre les “esquerres”.

El sectarisme estèril i sense estratègia que promou Oriol Junqueras es basa en fracturar l’independentisme desqualificant el projecte integrador que lidera Puigdemont de ser de “dretes” i avenir-se al manteniment de les condicions de dominació que el poder espanyol imposa al poble català (passivitat davant la castellanització socio-lingüística, suport als sindicats espanyols, entre d’altres).

L’independentisme hauria de presentar una única candidatura a les eleccions europees i espanyoles, (no cal a les del Parlament de Catalunya ni a les municipals) i internacionalitzar el conflicte català, però això dissortadament no passarà i entrarem en una etapa d’hegemonia precària del PSOE (amb la crossa de Podemos) a nivell estatal i l’enquistament del fraccionalisme al si de l’independentisme, sense projecte polític ni capacitat de fer front a les demandes socials i econòmiques encara que conservi el govern de la Generalitat i dels principals ajuntaments.

L’única via de sortida a mig termini a aqueix atzucac passa per la vertebració efectiva d’un moviment unitari al marge d’Esquerra al voltant del conglomerat PDECat-Crida per la República que pugui ser la candidatura més votada a les europees i a les espanyoles (ja que a les municipals es pot donar una certa dispersió entre Junts per Catalunya i PDECat) i desbloquejar el xantatge que exerceix ERC d’ençà que no va guanyar al 21-D.

Post Scriptum, 21 de novembre del 2018.

Les intervencions dels diputats d’ERC avui al Congrés espanyol, enganxant-se en una pugna políticament estèril amb les provocacions de Borrell, no aporten res a la causa independentista i dilaten inútilment la decisió de bloquejar la governabilitat de l’Estat (com proposava fa deu anys Heribert Barrera) i no participar en debats hispanocèntrics.

Post Scriptum, 10 de desembre del 2018.

El govern del PSOE podria decidir convocar eleccions espanyoles coincidint amb les municipals i autonòmiques després de la derrota a Andalusia augmentant la repressió a Catalunya via un nou 155 CE amb les accions dels CDR com a excusa. El president Torra està sotmès a un assetjament mediàtic brutal amb la complicitat de Comuns i ERC que el volen afeblit i amb l’espai PDECat-Junts per Catalunya-Crida per la República sense una direcció estratègica clara. Ara veig que Pere Martí ho explica a Vilaweb: “Torna el 155”.

Post Scriptum, 13 de gener del 2019.

Finalment, Pedro Sánchez governarà amb els pressupostos prorrogats fins al 2020 atès que la pressió sobre ERC i PDECat no ha fet efecte degut a la fermesa dels presidents Puigdemont-Torra que han impedit als proclius a claudicar votar-los a favor en ple judici contra els presos de l’anterior govern.

El PSOE avalarà la farsa judicial contra l’independentisme català i es presentarà davant l’electorat espanyol com el centre equidistant entre l’ala dreta del 155 CE (més Vox) i els partits republicans catalans, sense projecte ni altre programa que el manteniment de l’ordre estatal establert i la perpetuació de l’espoliació econòmica i la dominació política sobre els territoris de la comunitat nacional catalana. Tot esperant els resultats electorals municipals, autonòmics i europeus del 26 de maig vinent.

Post Scriptum, 15 de febrer del 2019.

La renúncia unilateral del govern del PSOE a negociar amb el govern català, que ha dut a ERC i PDECat a votar no als pressupostos de l’Estat, més les pressions del tripartit neo-franquista i els barons socialistes encapçalats per Felipe González ha afeblit la presidència de Pedro Sánchez fins al punt que l’ha obligat a convocar eleccions avançades el 28 d’abril vinent.

Com deia Vicent Partal abans d’ahir a l’editorial de Vilaweb, l’encara secretari general del PSOE s’ha autodestruït tot sol i no és creïble que aparentant representar una tercera via entre els partits neo-franquistes i els independentistes catalans pugui guanyar les eleccions. Un pacte post electoral entre el PSOE (probablement sense Sánchez) i Ciudadanos o, directament, govern dels tripartit PP-Ciudadanos-Vox és el que ens espera al capdavant del poder espanyol en aqueixa fase aguda del conflicte per la independència de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!