La previsible victòria de l’eix PP/Vox a les eleccions del 23 de juliol vinent suposaran un canvi de cicle al si de l’integrisme espanyol amb l’hegemonia d’aqueixes formacions sobre el PSOE i satèl·lits. Des de Catalunya es donen tres tipus de respostes: la personificada per Pere Aragonès que prioritza un “front democràtic” integrat per PSC+Comuns+ER, amb la pretensió de convertir-se en el reducte de les esquerres que volen reformar Espanya. La representada per Jaume Giró, que aspira a fer de Miquel Roca, reinterpretant la cançó de “la puta i la Ramoneta” i “el peix al cove” de l’etapa convergent, emmirallant-se en el PNB, i ignorant que a diferència del País Basc a Catalunya hi ha un conflicte nacional obert. La tercera és la formulada pel president Carles Puigdemont, d’oferir al conjunt de l’independentisme una candidatura que prioritzi aqueix objectiu i descarti especular entre l’esquerra i la dreta espanyola. Segons sigui Giró o Miriam Nogueras qui encapçali la candidatura a Madrid, Junts es juga retornar definitivament a l’autonomisme (com el PDECat) o liderar l’independentisme.
Post Scriptum, 2 de juny del 2023.
Només “Demòcrates proposa un front independentista amb el punt programàtic del bloqueig d’investidura fins que no s’accepti un procés de negociació sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya”.
Post Scriptum, 27 de juny del 2023.
El Govern del Consell davant les pròximes eleccions a les Corts Espanyoles del 23-J vol expressar el següent posicionament:
1. És imperatiu que les forces independentistes que es presenten a les eleccions del 23 de juliol del 2023 assumeixin el compromís explícit de no garantir l’estabilitat política de cap govern espanyol que no es comprometi inequívocament amb una solució política del conflicte, basada en l’amnistia i el respecte del dret a l’autodeterminació, que el poble català va exercir l’1-O del 2017. L’estabilitat d’Espanya s’ha utilitzat com una eina per sotmetre i reprimir els anhels de llibertat i d’autodeterminació del poble català. El compromís explícit per no contribuir a l’estabilitat ha de comportar, alhora, l’assumpció d’una agenda independentista clara i compromesa amb el camí cap a la República Catalana.
2. L’estratègia de no donar estabilitat política exigeix que els partits polítics independentistes que es presenten a les eleccions 23 de juliol i que hagin assumit el compromís exigit en el punt anterior tinguin el màxim pes parlamentari possible, de tal manera que esdevinguin un actor prou nombrós per poder bloquejar la investidura.
3. El Consell de la República treballa, des de la seva creació, per promoure el desbordament democràtic de l’Estat espanyol per part de la societat catalana. Aquest desbordament –tal com s’explica en la proposta estratègica del Consell- s’ha de donar en tots els escenaris possibles: per mitjà de la mobilització ciutadana als carrers, de la desobediència civil no violenta, però també en el si de les diferents institucions. Per la mateixa raó que cap partit unionista mai no demanaria l’abstenció entre els seus electors com una manera de combatre l’independentisme, el Consell fa una crida a la participació massiva de l’independentisme en aquestes eleccions espanyoles.
4. Una vegada més remarquem la importància d’assolir la unitat estratègica entre les forces independentistes, que els permeti confrontar-se de manera eficaç amb un unionisme que està sempre preparat per a la seva unitat estratègica quan es tracta de combatre l’independentisme
-tal com s’ha comprovat amb el pacte recent de l’Ajuntament de Barcelona, on els partits que s’autoproclamen d’esquerres han sumat els seus vots a la dreta hereva del franquisme-.
5. Des del Govern del Consell som conscients de la desafecció que s’estén entre una part important de les bases independentistes, molt particularment vers les forces polítiques que aspiren a representar-les, i comprenem les raons del seu malestar. Per això, instem totes les forces independentistes a rectificar les estratègies de la desunió i de la negociació estèril amb Espanya. I les instem a treballar conjuntament per assolir els objectius de llibertat, justícia i autodeterminació per al poble de Catalunya.
Post Scriptum, 17 d’agost del 2023.
Avui, a la sessió constitutiva de les Corts espanyoles, al Congrés els diputats d’ERC i Junts han votat a favor de la candidata del PSOE, amb uns arguments contrastats en els respectius comunicats que permeten deduir una diferència substancial: el nucli de la negociació l’han debatut PSOE i Junts, amb una perspectiva estratègica per part dels independentistes, mentre que l’actuació d’ER ha estat secundària i mancada de substància pròpia, escenificada a coree cuita per fer veure que són decisius. El seu rebuig a consensuar reivindicacions nacionals conjuntes amb JxCat revela la manca de consciència per liderar el conflicte amb el poder espanyol. Falta veure si la congruència que pregona el president Puigdemont i els seus diputats es manté a l’hora de la investidura del president del govern espanyol.
El contingut de l’acord ERC-PSOE
ERC recull en un comunicat els punts de l’acord tancat amb el PSOE. Són aquests:
“1. Confecció d’una llei orgànica perquè el català sigui llengua plenament oficial en totes les institucions de l’estat –inclosa la Justícia– i d’ús des de la primera sessió plenària al congrés. També, l’acord inclou la culminació dels acords per a l’ús de la llengua catalana a les institucions europees, a més dels recursos pressupostaris necessaris per a la protecció del català i les altres llengües oficials de l’estat.
2. Creació d’una Comissió d’Investigació sobre el cas Catalangate d’espionatge polític amb Pegasus.
3. L’estat es compromet amb la fi de la repressió relacionada amb l’1-O contra l’independentisme per les ‘vies legals necessàries’.”
Els detalls de l’acord de Junts amb el PSOE
En un comunicat, Junts ha explicat els motius que han fet que els seus set diputats votin a favor de la presidència de Francina Armengol al congrés espanyol. Llegiu-lo ací:
“Junts per Catalunya ha arribat a un acord amb el PSOE sobre la constitució de la mesa del Congrés dels Diputats. L’acord se circumscriu a la mesa del congrés i no té res a veure amb la negociació sobre la investidura. Junts per Catalunya ha exigit durant la negociació garanties comprovables del compliment dels acords i que algunes ja s’haguessin posat en marxa abans de la sessió d’avui. El PSOE ha respectat les condicions fixades i, aquest matí, ha presentat els comprovants que acrediten que el compromís polític a què hem arribat i que determina el nostre posicionament.
Els principals acords són els següents:
1. Reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. El govern espanyol ja ha fet efectiva la petició a la Comissió Europea perquè el català, el basc i el gallec siguin inclosos en el règim lingüístic de la Unió Europea com a llengües oficials. El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha enviat una carta a la presidència del Consell d’Europa per tal que aquest tema s’inclogui en l’ordre del dia del Consell General que tindrà lloc el 19 de setembre per la seva aprovació.
És la primera vegada que el Regne d’Espanya presenta aquesta sol·licitud. El Tractat de Funcionament de la UE regula el mecanisme pel qual es pot modificar el règim lingüístic de la Unió, i aquest és el procediment que se seguirà. En la lluita perquè el català tingui els mecanismes i l’empara jurídica necessària, la seva consideració com a llengua oficial d’Europa és determinant. El principi de desconfiança ens ha fet ser escrupolosos en la formació d’aquest compromís.
2. L’ús del català al congrés amb plena normalitat, juntament amb la resta de llengües oficials a l’estat espanyol de forma immediata, a partir del pròxim ple. L’ús del català és perfectament legal, no necessita cap reforma del reglament i només és un problema de voluntat política.
3. Creació d’una comissió d’investigació sobre els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i a Cambrils. Junts per Catalunya ha acordat la creació d’aquesta comissió pel dret a saber la veritat. Hi ha molts interrogants a resoldre encara i Junts vol arribar fins al final. Cal aclarir la vinculació del CNI amb l’imam Es-Satti, si els aparells de l’estat tenien informació sobre l’atemptat i cal aclarir per què no es van poder evitar. L’acord inclou que no hi haurà vet de compareixences de persones que tinguin a veure o puguin aportar informació sobre els fets.
4. Reactivació de la comissió d’investigació sobre les clavegueres de l’estat i el cas Pegasus. El cas Pegasus és el cas d’espionatge a líders polítics més gran d’Europa, amb desenes de dirigents independentistes, advocats i professionals afectats. Cal una investigació exhaustiva per aclarir qui va comprar el programa i qui va ordenar utilitzar-lo contra l’independentisme. En aquesta comissió també s’ha pactat que no es vetaran compareixences de persones que tinguin a veure o puguin aportar informació sobre els fets.
Aquest acord es limita a la configuració de la mesa i no vincula a la investidura i és coherent amb els compromisos contrets per Junts per Catalunya en les passades eleccions, en el sentit que els acords s’han de complir i s’han de fer efectius per avançat. Junts per Catalunya no dóna ni donarà mai els seus vots a canvi de res ni amb l’objectiu d’estabilitzar l’estat. L’objectiu de Junts és la independència de Catalunya i tots els acords que subscriu serveixen per avançar en aquesta direcció.”
Post Scriptum, 5 de setembre del 2023.
El discurs d’avui del president Puigdemont marca la diferència entre un home amb sentit d’estat català i un altre, Aragonès, merament autonomista que, a més s’ha rendit amb el seu govern a la Moncloa i que ara fa veure que comparteix els mateixos objectius. A l’entrevista d’Oriol Junqueras a La Vanguardia diumenge passat no hi ha ni rastre del plantejament estratègic que avui ha formulat Carles Puigdemont, només simulació per fer veure que prioritza l’autodeterminació, quan podent-ho plantejar al PSOE no ho ha fet.