Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

15 de gener de 2022
1 comentari

2022: visca Cambó i mori Macià ?

Enguany en fa cent que Francesc Macià encapçalà la fundació d’Estat Català, el partit que fou el referent de l’independentisme combatiu fins al 1939 (i més enllà), quan el Front Nacional de Catalunya en pren el relleu. Els mantenidors de la memòria històrica del partit preparen un seguit d’actes commemoratius als mesos vinents, que tindran lloc en plena desconstrucció del procés independentista promoguda -majoritàriament- pels mateixos partits i dirigents que al 2017 van proclamar (en fals) la República catalana. Un cas inèdit, que hauria de fer vergonya als cínics caragirats, en els moviments d’alliberament nacional contemporanis.

Si fa noranta anys el crit de “Visca Macià i mori Cambó” resumia el pas històric del regionalisme al nacionalisme, enguany, la inversió de l’independentisme cap a l’autonomisme ben bé es podria sintetitzar en un “Visca Cambó i mori Macià”. De fet, als actes commemoratius el norantè aniversari de la fundació d’ERC no hi ha hagut ni un esment a Macià (ni a Barrera, ni a Carod), ni a la independència. Els actuals dirigents d’Esquerra estan més a prop del regionalisme espanyol (edulcorat de progressisme abstracte i banal) que del patriotisme republicà català. I, com Cambó, acabaran essent còmplices per omissió (el seu silenci davant el cas Villarejo) i acció (el seu menyspreu pels exiliats, des de Valtònyc a Puigdemont) del cop d’estat espanyol contra Catalunya. Les renúncies compartides i la fugida d’estudi no són exclusives, dissortadament, d’ERC, Junts per Catalunya, Òmnium, PDECat, tenen també la seva part de responsabilitat.

El repte rau en la capacitat de l’independentisme per recomposar-se organitzativament, amb una estratègia viable i creïble socialment pel poble que va donar suport a l’1 d’Octubre. No podem commemorar el centenari d’Estat Català, i el sacrifici de tantes generacions de patriotes, enmig de la ignomia a la que han abocat Catalunya les renúncies dels falsos dirigents que tenien pressa per alliberar-la. Fem que ressoni un altre cop el crit de “Visca la terra i mori el malgovern”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!