L’èxit espectacular de la manifestació d’ahir tanca el cicle autonòmic, això ho veu tothom. En allò que no hi ha consciència compartida és en que a partir d’ara amb un Estatut mutilat Catalunya és ingovernable sense fer passos cap a la independència.
Els intents de devaluar el significat de la marxa d’ahir, malgrat que “la roja” guanyi avui la copa del món de futbol i això sigui aprofitat per l’espanyolisme per replicar, no podran aconseguir restablir l’oasi estatutari. La classe política actual afaiçonada segons els interessos i la mentalitat autonomista no podrà dirigir la nova etapa si no assumeix l’ùnica opció de futur pel nostre poble: la independència.
Post Scriptum, 11 de juliol del 2019.
Nou anys després de la manifestació de resposta a la sentència del Tribunal Constitucional liquidant l’Estatut del 2006 i convocada amb el lema “Som una nació i nosaltres decidim”, el procés independentista que va arribar al punt àlgid l’any 2017 ara està en fallida. El poder espanyol actua amb la mentalitat castellana cercant la derrota de l’enemic, l’independentisme català ha actuat cercant la negociació sense la determinació necessària per assolir la victòria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cap diputat català ha de participar al debat sobre “el estado de la nación” (espanyola) al Congrés dels Diputats de Madrid.
De la mani d’ahir em van agradar moltes coses. Em vaig quedar amb un títol: “Polítics sense dignitat, Catalunya sense Estat”.
Benvolgut Jaume, el 10/7/2010 passarà a la història, però pot passar-hi per haver estat un cop de calor; pot passar-hi per haver estat l’inici d’un procés que culmini amb un estat per Catalunya. I com deia ahir una pancarta. “els bons polítics passen a la histoai; el dolents, també”. Esperem que els nostres hi passin per la primera constatació, no per la segona.