poemes de Sta. Pola

LLUNY

En estrany lloc  i en estranya contrada

Lluny, molt lluny

em resten els mots

que sé i conec

i que són meus.

Aquí visc a les palpentes

entre boscos d’estranyesa

fermat a paraules foresteres.

No puc ni sé

despullar-me l’ànima

amb veus apreses als llibres.

Em sent mancat, disminuït,

com si em faltas la sang a les venes.

El meu jo no arriba mai als altres,

sempre es trenca

a l’escorça del pensament.

Em sent lluny de casa.

Enyor   estar a lloure

i riure i plorar en mallorquí.

isolat, humiliat i decebut

em queda al manco

la llepolia d’escriure

en la llengua que jo estim.

(Almoradí 83)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *