Desaré les flors seques suaument
que un dia vaig collir a valls florides
cremaré a un munt feixos d’ortigues
arrantcant-les d’un cop del pensament.
Llavors a l’hora trista dels adeus
portaré dol per tants de viures lassos
abans no venguin les gebrades neus.
Anyoraré sens esma, amb els ulls baixos
les obres incertes que fan els deus
cercaré temorós redós de braços.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!