No vull que la rabia del dies
em nafri els ossos.
No vull que l’àngel gelós
emclavi minuts a l’ esquena.
No vull que la ma que ara em dones
trenqui un dia el meu sonrrís.
No vull que un boscatge de fang
m’ ofegui el jardi,
ni vull contar cadaveres
ala vora del camí.
Vull no res, vull viure
i si pot ser un ponsem.
jordi soler
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si ets en Jordi Soler que conec, m’ encanta que m’ enviïs els versos .
M’ agraden.
Si.Som jo.Es un blog antic de Vilaweb que ja ni recordava.