soler quart

versos dispersos

Altre cop

8 de gener de 2022
Sense categoria

Altre cop Altre cop inutilment ufanes tornaran a florir les eures velles. Sant Macià ens durà les oronelles que penjaran nius de fang a les façanes Neixeran com sempre a las andanes espinalers i cards, també roselles. Congrieran cera i mel les abelles obeint cegament les lleis llunyanes. I les hores de la tarda aporuguida

Llegir més

Verducs

2 de gener de 2022
Sense categoria

Verducs Cal greixar bé els verducs per migpartir les ànimes atuïdes I fer benes l’existència eixorca dels que vivim dins la babel d’anhels i frustracions. Filera inútil de gangaies que mal ajusten els arpellots per entrecavar els taulars del guaret sec de la vida. Serem a la fi dels dies com arbres vençuts, pastura magre

Llegir més

Animes mees

2 de gener de 2022
Sense categoria

Havien après de cor a conjugar verbs novells. La geografia dels somnis tenyia llur pensament. Ho creen de veritat que viaranys i camades d’aquest mapa manllevat portaven cap al paratge on pasturen les quimeres. De l’ensucrada existència en feren redós segur. Però una mica de vent que bufava pel canyar esmicolà d’un sol cop aquelles

Llegir més

plugims

2 de gener de 2022
Sense categoria

Degotís lent de mirades, gestos i paraules sordes és com la pluja insistent sobre el verdet del teulat. Pluja menuda de dies, xops d’absències punyents, que em pugen per l’espinada com una heura enfiladissa. Una estormia curulla de junsa i maganyaments amaga un muguer de boires. Aigua nova que remou solatge d’antics delers. Pluja tendra

Llegir més

La deixa

2 de gener de 2022
Sense categoria

Som marmessors de silencis oscats. paraules corcades i crits ofegats, són les penyores del magre heretatge, deixa feixuga d’uns deus inclements, fideïcomís inextricable i trist que mossega foll fites i nissagues. Enconats com som de reis destronats tots estam junyits al molí de sang. Vivim engrunes d’ Arcàdia falsa i sembram fal•leres dins el rostoll

Llegir més

Erem joves

29 de desembre de 2021
Sense categoria

Érem joves llavors. La vida consistia en vestir els somnis diaris de cotó de sucre, posar noms amables a cada cosa. A tothora ens creixien els ulls i la sang. Viure era ànsia infinita i l’escorça dels arbres vesunyava papallones. No res tenia aspror de porrassa ni el temps servia per amidar la joia de

Llegir més

la rodadora

27 de desembre de 2021
Sense categoria

Junyida al cercle infinit, talment Tàntal mansuet trepitges pols de mil dies pel caminal del rodet. A cada volta improperis l’amo, crits i fuetades. Tens el llom ple de renecs. Les cucales t’han furtada tota la llum que no veus, la teva ombra amorosida es dibuixa dins el rec. Que trista aquesta hora verda plena

Llegir més

Nadal

20 de desembre de 2021
Sense categoria

Bous d’absències toves I mules de llauna, magra oferta enguany per escalfar Deu la nit de Nadal. El bleix és llangor a la menjadora. Les palles són plenes de crits i agonies I vora el portal creix un anhel fosc de brots d’olivera. L’aire sucrós de Nadal esblaima sovint les coses i els homes. El

Llegir més

poemes de Sta. Pola

4 de gener de 2015
Sense categoria

LLUNY En estrany lloc  i en estranya contrada Lluny, molt lluny em resten els mots que sé i conec i que són meus. Aquí visc a les palpentes entre boscos d’estranyesa fermat a paraules foresteres. No puc ni sé despullar-me l’ànima amb veus apreses als llibres. Em sent mancat, disminuït, com si em faltas la

Llegir més

tempus fugit

3 de gener de 2015
Sense categoria

imperceptible la carn flaqueja Al llindar incert dels minuts un àngel menut esclafa sovint records i enyorances- El riu de la sang ,cansat arrossega quimeres antigues cap un no-res indulgent i la carcassa de l`ànima s´esbuca poupoc davant meu

Llegir més

Any nou vida nova

31 de desembre de 2014
Sense categoria

els nostres padrins el dia de cap d’any solien dir: Així com l’hem vist començar que el vegem acabar. Avui pareix que la gent ha oblidat aques costum i sentim a tot arreu : Bon any nou. Jo dic als amics que al 2015 “Marededeueta que em quedi així com estic”. Això vol dir que

Llegir més

Portaré Dol

23 de novembre de 2011
Sense categoria

Dies rúfols Cansat de dies rúfols,cor silent,beaces plenes de xacres antiguestant se val cada por, tot són mentidesfalornies inventades de la gent. Desaré les flors seques suaumentque un dia vaig collir a valls floridescremaré a un munt feixos d’ortiguesarrantcant-les d’un cop del pensament. Llavors a l’hora trista dels adeusportaré dol per tants de viures lassosabans

Llegir més

Que vull

29 de juliol de 2011
Sense categoria

No vull que  la rabia del dies em nafri els ossos. No vull que l’àngel gelós emclavi minuts a l’ esquena. No vull que la ma que ara em dones trenqui un dia el meu sonrrís. No vull que un boscatge de fang m’ ofegui el jardi, ni vull contar cadaveres ala vora del camí.

Llegir més