Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

7 de desembre de 2007
0 comentaris

Espanya.

Reconec que em fa una certa mandra tornar a donar protagonisme en aquestes Totxanes al senyor Joan Ferran però no puc menys que insistir que aquest home -ves a saber al servei de quines ocultes estratègies- s’al·lucina sol, s’inventa una realitat falsa i, doncs, senzillament menteix.

Es queixa que a TV3 i a les emissores de la Generalitat pràcticament mai es pronuncia la paraula "Espanya" (o "España", si li agrada més) i que se la substituex sistemàticament per l’expressió "Estat espanyol". Això, ras i curt, és fals i per comprovar-ho n’hi ha prou amb fixar-se en els informatius i les retransmissions esportives, principalment, i en la resta de la programació ordinària.
 
El referent mental de bona part de la gent que treballa i que mana a la Corporació és Espanya. Això és de difícil discussió  i, de moment, no s’hi pot fer res. Ara bé…  (n’hi ha més)

Ara bé. Jo sí que crec que s’ha de parlar Espanya sense el més mínim escrúpol. I ho tinc clar perquè per a mi Espanya és una cosa i el meu país -carrossa de mena, jo encara crec en els Països Catalans, sabeu?- és una altra. I "Estat espanyol" és un subterfugi maldestre que no serveix per a res.

Es tracta, senzilament, d’incorporar al nostre llenguatge aquest concepte d’"Espanya" i d’"els espanyols" com un país i uns ciutadans que tenim al costat. Diferents i diferenciats. Jo intento fer-ho des de fa temps i tot és qüestió d’acostumar-s’hi. Com respondre aquí en català a qualsevol que se m’adreci en castellà.
 
Poso un exemple: a força d’anar repetint que me’n vaig uns dies a Espanya el meu quiosquer de Sanllehí ja ho sap: quan li encarrego que em guardi els diaris és perquè me’n vaig de viatge -per feina o per plaer- a algun lloc on no arriben i ja m’ho pregunta: "¿Qué, señor Isern, se va a España?". I jo li responc que sí o que no, segons el cas.

Aquest estiu hem passat dues setmanes i mitja pels Estats Units, el setembre vàrem passar tres dies a Sant Jaume de Galícia, fa unes setmanes vàrem passejar dos dies meravellosos per la Toscana italiana.

La nostra propera anada a Sòria (per cert, A. fa molt temps que no anem a menjar "migas" i a passejar per San Juan de Duero i el Burgo de Osma) serà un viatge "a Espanya". Un país, per cert, ple de racons dignes de ser conegut i de gent de bona voluntat a pesar de tota la llopada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!