“A Catalunya hi més d’un procés”
Aquesta és la millor frase postelectoral que he llegit a la premsa. A l’ ARA de dilluns.
“El procés” ha guanyat pes. El dependentisme ha baixat estrepitosament: no saben llegit el canvi social, es queden amb la seva idea caduca de realitat. Ja només els voten els afiliats i els vellets fidels al vot ‘de tota la vida’.
El segon procés és emergent. Es veia venir. Ara ha tret del tot el cap i comença a tenir influència. Només amb aquesta foto dels barris de Barcelona ja es veu clar quines classe social prefereix CiU.
És només el començament. Es pot dir que l’hegemonia, sobretot a l’esquerra, ja ha passat dels partits moderns als postmoderns.
Es tracta de trobar la manera de que els dos processos sumin. No cal que un intenti anar a càrrec de l’altre. No cal. Tenen sinèrgies… i la república és el punt de trobada.
El que emergeix és anticapitalista, o antisistema?
Què aporta la política postmoderna (CUP, Podemos) sobre la moderna (PSC i ICV)?…m’ho intentaré respondre.