“A Catalunya hi més d’un procés”

Aquesta és la millor frase postelectoral que he llegit a la premsa. A l’ ARA de dilluns.

“El procés” ha guanyat pes. El dependentisme ha baixat estrepitosament: no saben llegit el canvi social, es queden amb la seva idea caduca de realitat. Ja només els voten els afiliats i els vellets fidels al vot ‘de tota la vida’.

El segon procés és emergent. Es veia venir. Ara ha tret del tot el cap i comença a tenir influència. Només amb aquesta foto dels barris de Barcelona ja es veu clar quines classe social prefereix CiU.

És només el començament. Es pot dir que l’hegemonia, sobretot a l’esquerra, ja ha passat dels partits moderns als postmoderns.

Es tracta de trobar la manera de que els dos processos sumin. No cal que un intenti anar a càrrec de l’altre. No cal. Tenen sinèrgies… i la república és el punt de trobada.

El que emergeix és anticapitalista, o antisistema?

Què aporta la política postmoderna (CUP, Podemos) sobre la moderna (PSC i ICV)?…m’ho intentaré respondre.

Quant a jpruneda

sociòleg i psicòleg
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, país i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*