Objectiu Shambhala

sociòleg i psicòleg intuïtivoreflexiu s'explica l'experiència comuna

Reprendre la iniciativa popular del procés sobiranista, cap a una Convenció Constitucional Catalana

L’ANC acaba de fer públic el full de ruta que ha estat negociant durant mesos –abans del 9N- junt als partits sobiranistes a la Taula de Forces Polítiques i Socials per l’Estat Propi, que algú ha filtrat a la premsa i acte seguit alguns partits l’han criticada i han deixat d’assisitir-hi. Dels 20 punts diuen que ja hi havia acord amb tots menys en 4. Segurament aquesta Taula ha fet bona feina, però el seu secretisme la ha contribuït a canviar la iniciativa popular per la iniciativa partidista, que al final només ha lligat CDC i ERC.
Per a mi el principal actiu del procés sobiranista és el binomi poble-president. Els dos imprescindibles. Però això no vol dir que la iniciativa política s’hagi de quedar en mans del president.
En el full de ruta consensuat és on ens juguem reprendre la iniciativa popular. De moment, segons el document publicat, aquest té alguns punts que em preocupen.
Per començar, la ‘Convenció Constitucional Catalana‘ (CCC) que preveu el full de ruta havia d’haver funcionat ja obertament
abans del 9N, i ser d’aquí d’on sortís la campanya Ara és l’Hora, per arribar de veritat als 500.000 desinteressats que ens falten. Si
fos en aquest marc obert on s’hagués debatut després del 9N què fer (llistes, pressupostos 2015-avançament eleccions, full de ruta comú per a les candidatures sobiranistes…), potser en Mas no avançaria eleccions, però tindríem la iniciativa i no s’estarien despenjant partits.
Penso que seria bo acordar solemnament a l’ANC no recolzar cap candidatura pel 27S sense que hagi signat el full de ruta acordat en el marc de la CCC i incorporat en el seu programa electoral els punts d’un programa de transició nacional i emergència social que s’acordés en aquell full de ruta. Fins i tot a risc d’acabar cridant a no anar a votar. O bé participar-hi amb una llista pròpia de la CCC.
Ara caldria centrar-se en promoure la CCC. Primer amb les organitzacions socials, i segon -si volen- les polítiques. la CCC s’hauria de mantenir i ser marc de negociació i iniciativa política fins a la ratificació refrendaria de la nova constitució catalana. La CCC hauria de fer tres feines alhora:
–  negociar-hi el full de ruta sobiranista i mantenir la iniciativa política.
– negociar-hi els punts programàtics comuns del programes electorals pel 27S; uns punts de mínims i comú denominador del sobiranisme dels eixos nacional i social, que permeti després a cada partit que es presenti mostrar el seu perfil propi.
– promoure el procés participatiu pel nou text constitucional
I ara, des d’aquesta aliança, anar a complementar el que encara no està explicitat en el full de ruta: els punts programàtics de l’eix nacional i els del social, al mateix nivell. Els nacionals ja estant avançats en el document: la transició, estructures d’estat, relacions institucionals, ruptures i desconnexions… Potser un dels nous punts a incloure ara és com participar a les eleccions generals com a país i què fer a las Cortes (o deixarem que ho discuteixin els partits?)
De moment no s’apunten els punts socials. Haurien de ser els punts que restin terreny de joc a Podemos i PSC-PSOE. Tot i tenir caràcter de punts mínims i transversals han de tapar el en bàsic el programa lerrouxisme. Com que l’emergència social és transversal, amb aquests punts s’ha de poder arribar a tota la base social de desinteressats (que no ‘indecisos’) per on hem d’ampliar el sobiranisme. Un primer esbós ja el donava la Gigaenquesta (les 6 preguntes) i alguns lemes de campanya d’Ara és l’Hora. Els moviments socials (sindicats, PAH, mestres…) ja tenen clar els contingut d’aquests punts mínims i bàsics. Per exemple:
  1. Hem de dir amb quanties per càpita, de què en farem de la reabsorició del dèficit fiscal català (8000M€ per variacions de pensions, salari mínim, cotitzacions de treballadors i autònoms, renda mínima pobresa-cero, universalització d’educació 0-3, llei dependència, serveis de l’estat de benestar…).
  2. Les inversions en infraestructure potser poden esperar que siguem independients, però crec que és urgent suspendre la privatizació de l’aigua.
  3. La moratòria de desnonaments i tramitar la ILP de la llei d’Hipoteque que es van carregar a las Cortes, etc.
  4. No oblidar les altres preguntes de la gigaenquesta: què farem amb el castellà i amb els altres signes d’identitat espanyola (nacionalitat, festes, cadenes TV, mobilitat…) per a que els espanyols de Catalunya puguin votar candidatures sobiranistes.

  1. La veritat es que els q com jo nomes ens ho mirem des del carrer, q no estem a cap partit i el q fem es anar a les manis, signar, autoinculpar nos etc. Doncs ara tinc una situacio una mica de desconcert. Els partits son imprescindibles, pero per un altre costat m estan generant molta desconfiança. Ara venen eleccions i ja es miren de reull entre ells x coservar la cadira. El pais no esta x unes elecc autonomiq, i els partits semblen atrapats en la mentalitat autonomica. La unic cosa bona q veig, es q si el proces no acaba be ja no podrem tirar la culpa a Madrit -q fa el de sempre i ja esta previst- sino q sera responsabilitat nostra

  2. Enric, potser és això él que ha d'anar passant, que es visualitzin clarament aquestes lluites de poder per la cadira per sobre de l'objectiu d'un país nou, per tal que d'una vegada per totes a les persones del carrer se'ns caigui la bena dels ulls i siguin els partits amb un caire social i sobiranista netament definit els que agafin el relleu. De totes maneres encara tinc l'esperança que això sortirà bé i que tot el ventall que hi ha entre la derechona catalufa que diuen els uns i els perroflautes assemblearis que diuen els altres veuran, a temps, que per assolir la independència i progressar com a societat, es necessiten, ens necessitem, els uns als altres.

  3. Doncs sí, necessitem integrar dreta i esquerra. Potser Rajoy no fa res des de Madrid perquè ja hi compta que no hi ha visió de país, sinó diverses estratègies dels partits catalans per abarcar el màxim nº de cadires amb l'excusa de parlar de Catalunya. Tal com ell fa a Madrid amb el "amor a Ejpaña" que servieix no només per saquejar sinó per a que al damunt la gent et doni la majoria dels vots perquè la gent d'allà pateix per la "ruptura de España"

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.