Què hem après de la campanya Ara és l’Hora i dels resultats del 9 N?

Converteixo en ‘entrada’ una primera aportació al debat intern obert a l‘ANC: 
1. Què hem après de la campanya Ara és l’Hora i dels resultats del 9N:
  1. a.   Constatem que en aquest país hi ha un poble català hegemònic,  ja sobirà,  i majoritàriament mobilitzat cap a la independència. La minoria depenent o ho és per interessos de classe vers la oligarquia estatal i transestatal, o ho és per por. A més dels catalans d’origen, d’aquest poble en són molts castellanoparlants , alguns espanyols i alguns immigrants, en especial de 2ª generació.
  2. b.   Passar col.lectivament per l’experiència del 9N ha estat molt positiu per cohesionar el poble i empoderar-lo contra l’atàvica covardia. Recordem que hi va haver un dia que en Mas es va quedar sol proposant el nou 9N i que va ser el poble entusiasta per votar-mobilitzar-se el que va empènyer als partits sobiranistes.
  3. c.   En contrapartida apareix un grup social minoritari però molt important que són els espanyols a Catalunya. La immensa majoria han estat callats perquè no se senten representats pel govern oligàrquic de Madrid, però segueixen tenint l’espanyol com el seu estat referent. Alhora ha estat molt positiu que en tot moment des del catalanisme s’ha respectat aquest grup i s’hi manté la porta oberta per si també volen adoptar com a seu el poble català… Necessitem aquest grup sumat al sobiranisme, també per a ell, per facilitar la transició i per fundar un nou estat inclusiu.
  4. d. La principal feina pendent de l’ANC per aquesta nova etapa hauria de ser promoure una oferta ferma, creïble i irresistible, de grup social a grup social, als espanyols de Catalunya. Posar-se a jugar entre partits polítics sobre les properes eleccions és secundari si comportés oblidar lo principal. L’objectiu és que en un referèndum legal de si o no sobre la independència, aquest grup voti majoritàriament a favor. Entengui que els interessa la sobirania de tots sense que hagin de perdre espanyolitatS’hauria de començar per una convenció per construir de baix a dalt, des de la societat civil, amb mutu diàleg obert, la dita oferta. I després esmerçar tot l’esforça que calgui per comunicar-la bé el nostre compromís amb ells, amb independència del que facin els partits (no en contra. La Gigaenquesta i molts dels lemes de campanya #SíoSí han anat en aquest sentit, però no ha estat suficient per arribar a que aquest grup i que es desmarqui del seu estat.

2.      Cal que mantinguem la proposta de candidatura unitària, tal com indica el nostre full de ruta, com l’única opció a la qual l’Assemblea pugui donar suport?

  1. a.      Aquest és un problema que toca als partits polítics i que s’hauria de fonamentar en laciència electoral, estudiant primer els vots que es guanya amb cada alternativa. L’important és guanyar i no està clara la millor alternativa.
  2. b.     Una altra cosa és si arribem a les eleccions generals del 2015 sense declarar la independència. Davant d’Espanya sí que caldria a nar-hi amb una candidatura de país, amb l’únic mandat de negociar un referèndum escocès i abstenir-nos de participar en la seva reforma constitucional.
3.      Si aquesta candidatura unitària no fos possible, hauria de donar suport l’ANC a aquelles candidatures que portin en el seu programa el compromís de declarar la independència, d’acord amb la proposta del Consell Assessor per a la Transició
Nacional?
a.      Sí.
4.      Quin grau d’implicació ha de tenir l’ANC en el procés electoral ?
a.      Dedicar-se a l’oferta sobiranista als espanyols de Catalunya.
5.      Quin ha de ser el treball unitari de les nostres Assemblees (territorials, sectorials i exteriors) a partir d’ara?
a.       Fer extensiva al seu territori o sector la dita oferta sobiranista als espanyols de Catalunya… tipus Gigaenquesta.
b.     En l’àmbit sectorial segurament el més efectiu seria negociar amb sindicats, patronals i ANC (els partits després) un marc per a una reforma laboral sobirana, no ideològica, amb ‘flexiseguretat’, per a la competitivitat d’un país petit, pensat per a les nostres PIME, però donant garanties a les multinacionals.
c.      També negociar un nou marc fiscal aprofitant la sobirania sobre els nostres recursos: traspassar a impostos càrregues socials als treballadors i autònoms, elevar pensions, prestacions de pobresa zero, el que queda de positiu del estat del benestar (sense populismes)…
d.     En l’àmbit de la desconnexió de les organitzacions estatals (p.ex. col.legis professionals propis) caldria ja posar-ho en pràctica, però sense deixar de  substituir-ho per la cooperació horitzontal (internacional). Des de l’ANC caldria promoure un
marc de referència de substitució de la simple desconnexió per la cooperació horitzontal.
e.     En l’àmbit nacional caldria tractar amb molt respecte i generositat, sense por, els elements identitaris dels espanyols a Catalunya (llengua, rei, nacionalitat, festivitats, seleccions…). No han de percebre que hi perdran amb la independència, a part de perdre un estat, que els és còmode però ineficient. I començar-ho a practicar amb naturalitat amb les seves “festes” per exemple (què
fem quan els irlandesos d’aquí celebren el seu dia de Sant Patrici? Fins i tot podem emborratxar-nos amb ells)

Quant a jpruneda

sociòleg i psicòleg
Aquesta entrada s'ha publicat dins de país i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*