Vells costums que perduren
L’article de Vilaweb en què es parla de la funcionària que va inventar-se les malifetes que el jutge va fer servir per enviar els Jordis a la presó em fa pensar en la protecció que l’Estat ofereix a tothom que li és lleial. Aquesta capacitat no té res a veure amb el que podem fer nosaltres, sense els recursos de l’Estat. Ni per denunciar les injustícies que cometen els lleials a l’Estat ni per protegir la nostra gent quan l’Estat els empaita. Doncs bé, no deixa de ser un repte, i ens en sortirem.
Per cert, què s’ha fet d’aquella dona? Fa temps que no surt a les notícies i ningú no en sap res. Inclús tres ciutadans que en van esbrinar alguna cosa i van penjar-ne tres línies a internet han estat denunciats. Però qualsevol dia la veurem de consellera d’alguna empresa estatal o de l’Ibex, o delegada d’alguna cosa oficial, amb un bon sou, protegida i admirada per tota la colla que va ajudar amb les seves mentides. Ara que hi penso, per les poques imatges que n’he vist jo diria que ja deu tenir una edat; deu estar ben jubilada, amb una pensió quatre o cinc vegades la meva.
L’Estat espanyol ja hi té pràctica, en això de protegir sicaris sense escrúpols. Em venen al cap alguns exemples que, per cert, no es poden pas buscar a la premsa oficial.