Trapani, Erice, salines i gelat
Ahir vam fer una bona caminada i la idea d’avui era seure tranquil·lament i passar el temps tot xerrant en alguna terrassa, però ni jo sóc gaire xerraire ni en Pau estava prou despert encara, de manera que a l’hora de la veritat ens hem passat el matí passejant desvagats. Primer hem tirat cap al port (hem vist com la policia requisava tot de peix d’una parada -peix massa petit? venda il·legal?) i després cap a la ciutat: chiesa San Francesco d’Assissi, orologgio astronomico, catedrale, porta delle Botteghelle, lungomare Dante Alighieri… M’ha sorprès veure la gran quantitat d’algues acumulada a la platja.
Trapani és una ciutat prototípica del sud d’Itàlia, o al menys de la Itàlia que he vist a les pel·lícules del neorrealisme de Rossellini, Visconti o Fellini, amb la típica combinació de joies arquitectòniques i brutícia pel carrer, melodies bellíssimes i crits de balcó a balcó. Una cosa que m’ha sorprès, perquè no hi havia pensat i no m’ho esperava, ha estat veure que a la majoria de carrers no hi ha cap ratlla pintada a terra per separar els carrils dels cotxes, ni tan sols als carrers amples.
Sí, es pot dir que el trànsit és caòtic, però potser és només la percepció de qui no hi està acostumat. Potser és el mateix que passa amb el ciclisme urbà; vull dir que a Catalunya sempre dic que la gent que no està habituada a anar en bicicleta sol veure-hi més risc del que realment hi ha.
La millor decisió que hem pres avui ha estat pujar a Erice. És al costat de Trapani, o al damunt, més ben dit. El poble té el seu petit encant (degudament espatllat per un excés d’autobombo a totes les publicacions i webs que hem vist i a l’estiu probablement per la massificació turística), però la panoràmica que es domina des d’allà dalt és simplement excepcional, espaterrant, de pel·lícula. Breathtaking. A més, hem tingut la sort d’ensopegar un dia amb un cel clar i net.
I encara més: també hem tingut la sort de trobar un bon lloc per dinar: “Domus Blanca”, a via Gian Filippo Guarnotti, 60: menjar bo i a bon preu: degustazione tre pecorini, caponata e due insalate (una siciliana i una de ceci -cigrons).
Per acabar el dia hem buscat les famoses salines i mirar de trobar-hi un lloc per veure la posta de sol. Com que som a l’oest de l’illa hem pensat que veuríem el sol pondre’s al mar.
Bonica però no espectacular, i és que resulta que hi ha una illa (preciosa, diuen) just a ponent de Trapani i el sol s’ha anat a pondre just al seu damunt. També és veritat que la foto no fa justícia al que hem vist. Malgrat tot, ha estat bé.
Mentrestant, en Pau busca sense sort algú que aculli couchsurfers a Siracusa, que és on volem anar demà.
El sopar també ha anat molt i molt bé: mengem cardinale (panets farcits a la bolognese, espinacs, formatge, pèsols, etc.), cuscusu, busiate… Després encara hem trobat una gelateria amb uns gelats extraordinàriament bons: “Colicchia”, a la via delle Arti n.6.
