Tornada al Querroig
Avui hi he tornat i n’he escrit aquesta ressenya.
El primer tren del dia em deixa a l’estació de Portbou 40 minuts més tard del compte però avui no m’hi penso pas posar cap pedra al fetge.
Surto de l’estació i baixo a la platja per respirar fondo l’aire fred, humit i salat que ve del mar i vinga amunt cap al coll de Belitres. El coll va ser un dels punts calents de la Retirada, sempre que hi passo em vénen al cap els nostres avis derrotats; nosaltres serem capaços de continuar i acabar la seva lluita?
Des del coll vaig seguint la carena cap a ponent per una pista que puja a poc a poc, amb alguna baixada, fins al coll de Querroig. Pujo a la Torre de Querroig, torno a la collada i altre cop per la carena cap a colls carregats d’Història i d’històries, els de Rumpissar i Pla de Ras per exemple, fins a la font de Tarabaus.
Hi ha mapes que escriuen Tarabaus amb V i altres amb B. Com que en aquests casos el meu referent és en Joan Coromines, faig un cop d’ull a l’Onomasticon Cataloniae i per tant ho escric amb B.
Després del menhir de Tarabaus el camí ja baixa decidit entre boscos repoblats fa quatre o cinc dècades i antigues feixes de vinya fins a la ribera de Portbou i el mar.
Un cop a casa, dutxat i sopat, recordo que ahir no vaig tenir temps de penjar aquesta foto que ensenya que potser no continuem pas la lluita com ho feien els nostres avis però que n’hi ha que tampoc no acabem de sentir-nos còmodes amb el que tenim. Caldrà més entusiasme i decisió, això segur, però continuem!
