Tic-tac-tic-tac i cri-cri-cri
Passa el temps i continuem aturats amb la cuina. Avui acaba les vacances la noia de la botiga amb qui vaig parlar; hem tingut 10 dies per parlar-ne nosaltres i no hem pres cap decisió. La MJ s’espanta quan parlem de diners, i la veritat és que la cuina en val molts perquè va lligada a la reforma del soterrani i potser el rebedor. A més, i potser més greu, la nostra relació de parella trontolla i potser no és bon moment d’embrancar-se amb inversions importants.
Aquesta tarda, ella i la gran aniran a Barcelona per mirar de lligar un pis pel curs que ve. Més despeses.
Al vespre sentim un grill molt a prop i ens acostem a la finestra, que és d’on sembla que ve el seu cant.
El veig tremolar mentre canta. Si, ja sé que no canta pas; és la fricció de les ales que produeix aquest cri-cri-cri dels mascles que marquen territori. He llegit coses curioses d’aquest cri-cri-cri. Es veu que l’organisme d’aquests insectes interactua (sembla que avui tot interactua) de manera directa amb la temperatura que els envolta, accelerant o reduint els ritmes vitals del seu metabolisme. Si fa fred, el cant és més lent i espaiat; en canvi, si fa calor, el so és més vigorós i accelerat.
Diu que es pot calcular la temperatura exterior a través del cant del grill. Segons expliquen, el primer que cal fer és triar un individu i, sense causar-li cap molèstia ni anunciar la nostra presència, perquè si no callaria a l’instant, començar a comptar el nombre de notes que emet durant un minut (és una bona idea agafar un paper i un llapis i fer una ratlleta per nota per no perdre el compte). Encabat, se sumen totes les notes emeses, es divideix la xifra per cinc i se’n resten nou. El resultat serà la temperatura ambient expressada en graus centígrads.
Deu ser allò que qui no té feina el gat pentina en versió entomologista.