S’ha acabat el dol?
Primer dia d’octubre, diada de mobilització. He començat per Girona; a la plaça U d’Octubre hi havia concentració dels que sempre es mobilitzen perquè els que sempre fan l’orni no es pensin que ho hem oblidat tot.
Després he parlat amb en J i l’E i m’han apuntat al bus de Quart per anar a la concentració convocada pel Consell per la República a Barcelona. Som-hi.
Els iaios encara aguanten. Aguantem. Només d’arribar hem anat a la plaça de St Jaume a demanar la dimissió de l’Aragonès i companyia. I després, cap a l’Arc de Triomf.
Hi he trobat en l’E i en X. En Puigdemont ha demanat que acabem d’una vegada amb el dol per l’1O de fa cinc anys, ens posem les piles i mirem endavant.
Al vespre he llegit l’editorial d’en Partal, que en això pensa com ell. Mentrestant, convergents i Esquerra estan a matar i sembla que Junts està a punt de sortir del govern. Em pregunto fins a quin punt les paraules d’en Puigdemont no estaven pas dirigides només al “poble de Catalunya” sinó també i sobretot als fidels que té al seu partit perquè facin d’una vegada un cop de cap i se’n vagin d’aquest govern de fireta (autonòmica).