Riserva dello Zingaro i Trapani
Hem arribat un pèl més tard del que optimistament havíem previst però la caminada pel parc ha anat molt bé: en P s’ha banyat i tot mentre jo em remullava els peus.
Resulta que a una hora de Palerm hi ha un parc natural, la Riserva Naturale Dello Zingaro, que va ser la primera reserva natural que es va aprovar a Sicília (l’any 1986). Fins llavors la zona ja era prou visitada però a partir del moment que se’n va fer reserva natural la multitud de visitants, banyistes i senderistes es va multiplicar. Tot i això, en aquesta època no hi hem pas trobat gaire gent. La veritat és que té uns paisatges espectaculars, amb muntanyes que potser no són gaire altes (cinc-cents o sis-cents metres) però que arran de mar es veuen altíssimes.
A la tarda hem agafat el cotxe per anar a Trapani i fer nit a can Francesco, un AirB&B que vam trobar ahir al vespre (posats a pecar -penso en l’avió que vam agafar per venir- fem-ho del tot i anem directament a l’infern!). L’hem trobat en un carreró d’un dels quatre mandamenti que formen el barri vell de Trapani.
Abans de dormir, però, cal sopar. Resulta que aquest matí, tot passejant, hem trobat un senyor que havia viscut en una de les masies que ara es troben dins la zona protegida del parc. Hi fa una mena de voluntariat unes hores cada setmana tot explicant la vida que hi portava, les eines que feien servir els pagesos, els plats que li feia la mare… Tot parlant de menjar ens ha explicat com es feien les busiate, amb tiges de blat, i quan hem sortit a sopar hem demanat això, esclar, busiate típiques de Trapani: busiate al pesto trapanese i busiate con pesce spada, amb una insalata saporita d’acompanyament.
