Cada dia procuro escriure alguna cosa encara que només siguin un parell de paraules perquè al cap d’un temps, si hi penso, retrobi el fil del que volia escriure. Però a vegades passa que les notes són tan breus que després em costa deduir què és el que tenia al cap quan vaig escriure les quatre paraules que fan de pista. El 21 de juliol de 2022 és un d’aquells dies que vaig ser tan breu que les paraules que vaig escriure no són prou per desenvolupar cap record.
Escric això dos anys i mig més tard i sóc incapaç de trobar el fil que uneix “text d’en V.” amb “òrbita” i “represaliats no líders”, que són les paraules que vaig escriure un dia que devia tenir molta pressa.
Se m’acut que potser volia dir que és important que no perdem de vista per què lluitem, la independència del nostre país i no pas la llibertat dels represaliats, i potser tot això venia a tomb del que estàvem veient aquells dies amb la claudicació de l’Anna Gabriel.