Mentre llegia els relats d’en Cortázar em va arribar el tercer (tercer ja?) llibre de la Miracle. Com que tot són relats curts o curtíssims, trobo que és un bon llibre per gaudir en aquell indret de casa on sols estar sol i assegut amb els pantalons abaixats. S’hi està tranquil i estic segur que la Miracle també hi llegeix (en el de casa seva).
El llibre m’ha agradat molt, com els altres de la Miracle. És original i em diverteix la ironia fina que gasta. M’encanta tanta presència d’animals i de mitologia. No em costa gaire imaginar-me-la al seu poble de petita, al matí ensumant floretes i havent dinat perpetrant trapelleries diverses. Tot i que Sta Maria d’Oló i Salt, ara, són completament diferents, m’agrada pensar que fa algunes dècades i en els nostres respectius pobles les nostres aventures d’infància compartien no pas pocs episodis semblants.