I avui, tornada cap a casa. He sortit al vespre per no haver de patir la xafogor de la tarda i he arribat de nit, poc abans de les onze. Els últims raigs de sol m’han acompanyat una estona, al voltant de Cassà. Ens entenem bé, els capvespres i jo. El dia encara s’allarga i la vesprada, suau, passa a la nit el testimoni de les feines a mig acabar.
Encara puc fer el trajecte en un parell d’hores i mitja sense matar-m’hi, a un ritme agradable. Com diria en Laporta, “no estamos tan mal!”.