Bloc de notes

Llémena avall (2)

0

He tornat a baixar per la vall del Lémena. M’agradaria trobar una ruta clara, neta i directa des del Pla de St Joan fins a l’aiguabarreig amb el Ter. Hi ha corriols i camins que passen a prop del Llémena, i sobretot el camí ral, però hi ha alguns punts enrevessats per on honestament (!) no puc proposar de pedalar. Una altra cosa és fer-ho a peu, cap problema, però m’he entestat a trobar una bona ruta ciclable.

i etiquetada amb | Deixa un comentari

Llacunes lingüístiques i vials

0

Avui dissabte hem quedat a les 11 del matí davant del Pavelló Municipal d’Esports per fer una petita bicifestació en record d’una senyora que va ser atropellada mentre anava en bicicleta aquí a Salt. Hem deixat una bici blanca en record seu a l’avinguda de la Pau.

Mentre pedalava rumiava que està de moda, potser està bé, fer servir la paraula “violència” per tot d’accions que fins fa poc eren considerades poca cosa més que incòmodes o barroeres. També per abusos abominables. No sé si hauríem de fer servir alguna altra paraula (que desconec) per diferenciar l’acció pròpiament i físicament violenta de la coacció moral que sovint fiquem al mateix sac. Un marit que estomaca de manera salvatge la seva parella i un executiu d’empresa que coacciona un treballador o un conductor que fuig després d’haver atropellat un ciclista sóc accions detestables però que crec que no pertanyen pas a la mateixa categoria. Tanmateix, quan se’n parla a les notícies es diu que hi ha hagut “violència”; no sé si en altres llengües tenen mots diferents per referir-se a la violència física i la violència no física, o si tenen uns escala graduada de mots que indiquen o reflecteixen “violència”.

Tornant a la bicifestació, voldria aprofitar per fer proselitisme: vull escampar la idea de tancar el trànsit de Països Catalans, al menys en caps de setmana. Es podria començar fent-ho només diumenges al matí; són unes hores en què l’avinguda està pràcticament buida, i el fet de permetre que la gent hi fes algun partit de futbol o de bàsquet, que la mainada hi passegés lliurement en bicis o patinets, o inclús que s’hi fes algun mercat de segona mà, faria veure clarament l’espai tan desaprofitat que tenim a un pam de nas.

D’aquí a tancar-lo tot diumenge i després tot dissabte, creant al principi alguna incomoditat, tampoc no hauria de ser gaire complicat. Això permetria visualitzar l’espai encara més clarament i mentalitzar tothom que una avinguda tan ample no pot estar monopolitzada pels vehicles a motor. Llavors, fer-hi carrils bici, línia de tramvia, pistes de tennis o jardins hauria de ser decisió de la gent, i estaria bé que hi hagués un concurs d’idees en què tothom hi pugués dir la seva mentre s’anés pressionant l’ATM, l’Ajuntament de Girona i la Generalitat perquè anessin dissenyant un altre tipus de vial, és a dir, un altre tipus de mobilitat que permetés tant que la gent de fora pogués accedir al centre de Girona (que és el que la majoria de cotxes que passen per Països Catalans vol fer) com que les persones que vivim a mig camí no ens haguéssim d’empassar els fums ni patir els accidents ni aguantar les molèsties que tant de trànsit motoritzat ocasiona.

En qualsevol cas, molta gent va assistir a la manifestació tant a peu com en bicicleta, de manera que potser tampoc no va ser ben bé (o només) una «bicifestació». Ai, les paraules…

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Les defenses del marquès

0

Avui les he vistes! N’havia sentit a parlar i també n’havia llegit alguna cosa però no ha estat fins avui que he anat a veure-les.

Segons la descripció de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l’obra…

…demostra l’intent del Marquès de Camps de protegir les seves terres de les vingudes del riu. Carles de Camps i d’Olzinelles, segon marquès de Camps, era enginyer forestal i coneixia les tècniques hidràuliques de prevenció i defensa en front de les avingudes del riu. L’objectiu de la construcció d’aquesta obra era la defensa dels seus camps de conreu i les seves plantacions forestals.

Es tracta d’una obra hidràulica del segle XX formada per un conjunt de gabions de malla metàl·lica de doble torsió omplertes amb rierencs. Es troba al marge dret del riu Ter, a l’inici de les Deveses del Marquès i al límit de la terrassa fluvial.

Ja fa 35 anys

0

Avui fa 35 anys que es va celebrar el referèndum que el senyor Felipe González va treure del barret per fer veure que intentava complir la seva promesa de no fer entrar Espanya a l’OTAN mentre se la jugava davant dels mecenes europeus que l’havien ajudat a pujar al poder a canvi, entre altres coses, de fer entrar Espanya a l’OTAN.

Com han canviat les coses tots aquests anys! O no tant. El Diari de Girona encara es deia Los Sitios però ja era tan groc com ara. El PSC ja s’havia ficat al llit amb el PSOE i tampoc no li qüestionava res de seriós (el PSOE havia reconegut el dret d’autodeterminació de Catalunya en el seu congrés de 1974 però després d’enrotllar-se amb el PSC el 1978 se’n va oblidar l’endemà, al congrés de 1979). En Jordi Pujol ja presidia la Generalitat i el peix al cove de l’autonomisme ja feia escola. Si en fa, d’anys que ens enganyen!

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Salt – Mas Llunès – Anglès – Salt again

0
Publicat el 7 de març de 2021

Torno a fer aquesta ruta perquè m’agrada i a més aprofitaré per fer algunes fotos per afegir a les que ja tinc penjades.

I sí, altre cop torno a pensar que algun dia em posaré a estudiar o investigar de debò per deixar per escrit alguna mena de llistat més o menys exhaustiu del que homes i dones hem fet per aprofitar els cabals d’aigua que ens hem trobat, sobretot al Pla de Salt.

i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Mama, por

0

Fa poc escrivia que em feia una mica de por veure cap on ens porten algunes reaccions de la gent davant la pandèmia i avui en Partal ho ha explicat més bé que jo (basant-se en un escrit d’en Roberto Saviano). Ell posa nom al fenòmen i en diu pandèmia social. Crec que val la pena de llegir el seu article i el problema que descriu sobre la política, la gestió del poder i la manera com els partits es transformen en empreses. D’acord que en Partal té una mica de tendència al tremendisme, però no fa cap mal fer un cop d’ull al que escriu. Per si de cas.

i etiquetada amb | Deixa un comentari

Cossos celestes

0

No havia sentit a parlar mai d’aquesta escriptora tot i que la ressenya en diu que és coneguda i reconeguda. Amb aquest llibre que estic a punt d’acabar va guanyar el Man Booker International del 2019 i es veu que altres obres seves han rebut premis a manta, sobretot en el món àrab (ella és omanita).

La novel·la explica com s’ho fan tres germanes per tirar endavant les seves vides, que canvien tan de pressa (o tan lentament, segons com es miri) com la societat del seu país (també Oman). Sempre m’han cridat l’atenció alguns països asiàtics (Japó, el sudest) per la velocitat a què les generacions actuals han cremat etapes i passat del que a Europa se’n diu feudalisme a la societat post-industrial moderna. Es veu que a Oman i el món àrab en general també hi ha hagut un salt gegantí en poques generacions i encara que no es pugui afirmar que les relacions socials (de jerarquia social) han fet aquest canvi (com tampoc no es pot dir de l’extrem orient), sí que hi ha una desigualtat immensa entre allò que van viure els avis i allò que viuen els néts.

La veritat és que el llibre no m’ha pas enganxat. Trobo que les històries que s’hi expliquen no són pas gaire originals. L’estil passa sense pena ni glòria, des del meu punt de vista. Això sí: és una bona font d’exemples per a persones interessades en la Història d’una de les societats àrabs del Golf Pèrsic.

i etiquetada amb | Deixa un comentari