Bloc de notes

Mama, por

0

Fa poc escrivia que em feia una mica de por veure cap on ens porten algunes reaccions de la gent davant la pandèmia i avui en Partal ho ha explicat més bé que jo (basant-se en un escrit d’en Roberto Saviano). Ell posa nom al fenòmen i en diu pandèmia social. Crec que val la pena de llegir el seu article i el problema que descriu sobre la política, la gestió del poder i la manera com els partits es transformen en empreses. D’acord que en Partal té una mica de tendència al tremendisme, però no fa cap mal fer un cop d’ull al que escriu. Per si de cas.

i etiquetada amb | Deixa un comentari

Cossos celestes

0

No havia sentit a parlar mai d’aquesta escriptora tot i que la ressenya en diu que és coneguda i reconeguda. Amb aquest llibre que estic a punt d’acabar va guanyar el Man Booker International del 2019 i es veu que altres obres seves han rebut premis a manta, sobretot en el món àrab (ella és omanita).

La novel·la explica com s’ho fan tres germanes per tirar endavant les seves vides, que canvien tan de pressa (o tan lentament, segons com es miri) com la societat del seu país (també Oman). Sempre m’han cridat l’atenció alguns països asiàtics (Japó, el sudest) per la velocitat a què les generacions actuals han cremat etapes i passat del que a Europa se’n diu feudalisme a la societat post-industrial moderna. Es veu que a Oman i el món àrab en general també hi ha hagut un salt gegantí en poques generacions i encara que no es pugui afirmar que les relacions socials (de jerarquia social) han fet aquest canvi (com tampoc no es pot dir de l’extrem orient), sí que hi ha una desigualtat immensa entre allò que van viure els avis i allò que viuen els néts.

La veritat és que el llibre no m’ha pas enganxat. Trobo que les històries que s’hi expliquen no són pas gaire originals. L’estil passa sense pena ni glòria, des del meu punt de vista. Això sí: és una bona font d’exemples per a persones interessades en la Història d’una de les societats àrabs del Golf Pèrsic.

i etiquetada amb | Deixa un comentari

Salt – Mas Llunès – St Julià del Llor – Vilanna – Salt

0

Amb l’excusa d’aprofitar una de les rutes que vaig esborar d’Endomondo, he fet un recorregut semblant per penjar-la a wikiloc. No ha estat ben bé el mateix perquè ja no existeix el passallís que hi havia al costat de la granja Batllori de Bescanó. Per comptes de travessar el riu allà ho he fet a la passera que Àrids Vilanna va construir perquè hi passin els seus camions.

i etiquetada amb | Deixa un comentari

Dos reptes que Catalunya ha d’afrontar

0

Com diu aquest article, si els catalans volem continuar existint, hem de poder afrontar el debat sobre llengua i immigració sense tenir por de ser titllats d’ultres.

Un bon article per un debat que tenim pendent, i és que cada cop que algú insinua que el català no pot sobreviure si el seu ús no resta privilegis al castellà tota la colla d’espanyolistes i alguns acomplexats i segrestats pel discurs de l’opressor surten a linxar-lo. Està bé parlar-ne obertament i treure’ns complexos. Durant els últims anys hi ha hagut projectes interessants com SUMATE que han ajudat a estendre l’independentisme però també han fet mal al català quan han deixat entendre que no hi ha cap conflicte lingüístic a Catalunya o que és normal sentir-se català sense parlar la nostra llengua.

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Tornada amb virus

0

Avui, tal i com s’havia dit des de la Conselleria, hem tornat a escoles i instituts. El virus encara volta per les aules però diuen que amb una bona ventilació el farem voleiar prou lluny per mantenir-nos sans i estalvis a recés del que pronostiquen els mals averanys.

Mentresta, o paral·lelament, el Departament ens ha procurat unes quantes proves PCR perquè els propis docents ens dediquem a furgar-nos el nas per veure què hi trobem, i en cas que hi hagi alguna cosa encomanadissa, passar la quarantena (la desena, de fet) a casa amb la nostra gent mentre els companys continuen escarrassant-se per complir la clàusula més important del contracte no escrit i mantenir el jovent lluny del carrer.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Les aventures de Tom Sawyer

0
Publicat el 6 de gener de 2021

Gràcies, Mark Twain, per aquestes aventures tan entretingudes i ben explicades! Quina història més maca! I gràcies, Josep Carner, per aquesta traducció tan brillant! Quin regal de llibre!

Per cert, i parlant de Josep Carner, no sabia que havia estat diplomàtic de carrera. Es veu que va ser dels pocs diplomàtics que es van mantenir fidels a la república quan els feixistes van perpetrar el seu cop d’estat el 1936. Tampoc no sabia que va estar molts anys exiliat a Brussel·les, on ara tenim una altra colla d’exiliats.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Howard the Duck

0
Publicat el 4 de gener de 2021

Em sonava vagament, em rondava pel cap algun record boirós d’aquest ànec cínic teletransportat a la Terra per accident des d’un planeta llunyà, diria que en una revista o potser una pel·lícula (aquesta?) de quan tenia vint-i-pocs anys.

No sé com però la qüestió és que la conversa ens ha portat a en Howard i hem passat la tarda veient la peli i rient com bojos. Ha estat una sorpresa de les bones trobar-me o retrobar-me amb en Howard the Duck. No en diria pas una peli genial però m’ha fet passar molt bona estona. Peli de frikis, potser. Gràcies, MJ, per la (re)descoberta!

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Salt – Les Serres – Llorà – Adri – Salt

0
Publicat el 3 de gener de 2021

Aquesta setmana he traspassat a Wikiloc unes quantes rutes que tenia a Endomondo. Resulta que Under Armour (que ara he sabut que és la propietària d’Endomondo) tanca aquesta aplicació i alguna altra i ho vol centralitzar tot en una nova app que la veritat és que no em diu res. Tampoc no m’atreu gens una multinacional com UA.

Tercer cop en poc temps que passo per aquestes carreteres, aquesta vegada sense la bici d’en JP i més tranquil. Com sempre, m’he anat aturant per poder fer alguna foto.

Publicat dins de Dia a dia, Gironès i més enllà i etiquetada amb | Deixa un comentari