R, MD, AVE, TGV…
Feia temps que no agafava el tren ràpid per anar a Barcelona. A vegades agafo l’Avant quan sé que hi ha retards en el tren convencional o tinc pressa per anar a algun lloc. Avui l’he agafat perquè les pluges dels darrers dies han deixat la meitat de la xarxa ferroviària inutilitzada o amb problemes seriosos de funcionament. La meitat de la xarxa vol dir la xarxa convencional, esclar, la que fa servir la gran majoria de passatgers: l’AVE funciona com un rellotge.
A la tornada m’ha tocat agafar un dels TGV que a vegades fa el servei entre Barcelona i la frontera. El TGV és el tren ràpid que va enlluernar els tècnics buròcrates espanyols que finalment van convèncer (temptar?) els polítics perquè el copiessin dels francesos; en teoria un servei més ben cuidat i agraït.
Avui, no sé si per culpa del funcionariat espanyol o del francès, o per culpa de la borrasca, o per quina raó, la qüestió és que l’entrada al tren ha estat un caos i tothom s’ha assegut on ha pogut en una mena de campi qui pugui; res de bitllets numerats. Tampoc no ha passat ningú a revisar res, ni el servei de megafonia ha demanat disculpes. Aviat no hi haurà diferència entre aquest servei i el convencional.